{"id":2042,"date":"2025-04-21T09:09:47","date_gmt":"2025-04-21T09:09:47","guid":{"rendered":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/?page_id=2042"},"modified":"2025-04-21T09:19:12","modified_gmt":"2025-04-21T09:19:12","slug":"ateismo-filosofico","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/tema-21-ontologismo-agnosticismo-y-ateismo\/ateismo-filosofico\/","title":{"rendered":"L'ateisme filos\u00f2fic"},"content":{"rendered":"
Portada<\/a><\/span> \u00bb Tema 21: Ontologisme, agnosticisme i ateisme<\/a><\/span> \u00bb L'ateisme filos\u00f2fic<\/span><\/span><\/div>\n\n\n

Introducci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n

L'ateisme \u00e9s la postura filos\u00f2fica que nega l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u o qualsevol realitat transcendent. Tot i que el terme \u00abateu\u00bb ha tingut connotacions negatives al llarg de la hist\u00f2ria, actualment designa una posici\u00f3 leg\u00edtima dins de l'espectre de les creences filos\u00f2fiques i religioses. Es tracta d'una tesi que es pot formular des d'una perspectiva metaf\u00edsica -negant l'exist\u00e8ncia d'\u00e9ssers sobrenaturals- o des d'una perspectiva moral -rebutjant les implicacions \u00e8tiques i socials associades a la creen\u00e7a religiosa. L'ateisme pot sorgir des de diverses perspectives: com a rebuig racional als arguments teistes, com a cr\u00edtica \u00e8tica a les implicacions morals de la religi\u00f3, o com a actitud vital que prescindeix del que \u00e9s div\u00ed per construir sentit. La seva expressi\u00f3 moderna s'inscriu en el context del pensament il\u00b7lustrat, del desenvolupament cient\u00edfic i dels corrents materialistes i existencialistes que han marcat la filosofia contempor\u00e0nia.<\/p>\n\n\n\n

Fonaments de l'ateisme<\/h2>\n\n\n\n

L'ateisme parteix de la negaci\u00f3 de l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u, no sols com una q\u00fcesti\u00f3 de creen\u00e7a, sin\u00f3 com una posici\u00f3 racionalment fundada. Un dels seus principals fonaments filos\u00f2fics \u00e9s el materialisme<\/strong>, que sost\u00e9 que tot all\u00f2 que existeix \u00e9s de naturalesa material i que no hi ha fonament emp\u00edric ni l\u00f2gic per afirmar l'exist\u00e8ncia d'una realitat transcendent. Aquest punt de vista implica tamb\u00e9 el rebuig de qualsevol dualisme metaf\u00edsic<\/strong>, com el que separa \u00e0nima i cos, o m\u00f3n sensible i m\u00f3n suprasensible.<\/p>\n\n\n\n

En aquest marc, l'ateisme rebutja els arguments principals a favor de l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u \u2014com l'ontol\u00f2gic, el cosmol\u00f2gic o el teleol\u00f2gic\u2014 per considerar-los insuficients o fal\u00b7la\u00e7os. A m\u00e9s, es q\u00fcestiona el valor epist\u00e8mic de les experi\u00e8ncies religioses, considerades subjectives i impossibles de verificar racionalment. L'ateisme modern reivindica, en molts casos, una \u00e8tica aut\u00f2noma, desvinculada de tota autoritat divina, basada en la ra\u00f3, la compassi\u00f3 o el contracte social.<\/p>\n\n\n\n

Autors i exemples rellevants d'ateisme<\/h2>\n\n\n
\"Friedrich<\/a><\/div>\n
L'ateisme de Nietzsche: la mort de D\u00e9u<\/a><\/div><\/div><\/div>\n
\"Marx\"<\/a><\/div>\n
L'ateisme de Marx: per qu\u00e8 la religi\u00f3 \u00e9s l'opi del poble<\/a><\/div><\/div><\/div>\n
\"Feuerbach\"<\/a><\/div>\n
L'ateisme de Feuerbach: D\u00e9u com a projecci\u00f3 de l'\u00e9sser hum\u00e0<\/a><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div> <\/div>