{"id":1254,"date":"2025-01-29T09:00:00","date_gmt":"2025-01-29T09:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/?p=1254"},"modified":"2025-02-18T08:23:19","modified_gmt":"2025-02-18T08:23:19","slug":"laclau-y-el-postmarxismo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/laclau-y-el-postmarxismo\/","title":{"rendered":"El postmarxisme a Ernesto Laclau: origen, hegemonia i el seu impacte pol\u00edtic"},"content":{"rendered":"
Portada<\/a><\/span> \u00bb Laclau i el populisme<\/a><\/span> \u00bb El postmarxisme a Ernesto Laclau: origen, hegemonia i el seu impacte pol\u00edtic<\/span><\/span><\/div>\n\n\n

Introducci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n

Ernesto Laclau es destaca com un dels pensadors pol\u00edtics m\u00e9s influents del segle XX gr\u00e0cies a la seva proposta te\u00f2rica del postmarxisme. Aquest enfocament representa una ruptura amb el marxisme tradicional, redefinint conceptes com a classe, lluita i hegemonia en un marc discursiu m\u00e9s ampli. En aquest article, explorarem el postmarxisme d'Ernesto Laclau a partir dels fonaments de les seves primeres obres, com Pol\u00edtica i ideologia a la teoria marxista<\/em>, i analitzarem com la seva concepci\u00f3 de l'hegemonia, inspirada en Antonio Gramsci, ha redefinit les din\u00e0miques del poder pol\u00edtic en contextos contemporanis, com el kirchnerisme <\/a>a Argentina o el populisme de Podem a Espanya.<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

Qu\u00e8 \u00e9s el postmarxisme d'Ernesto Laclau?<\/h2>\n\n\n\n

El postmarxisme sorgeix com un corrent que revisa cr\u00edticament els fonaments del marxisme cl\u00e0ssic, incorporant elements de filosofia postestructuralista i hermen\u00e8utica. Laclau, amb Chantal Mouffe a Hegemonia i estrat\u00e8gia socialista<\/em> (1985), q\u00fcestiona la centralitat de l'economia com a \u00fanic motor de canvi social. En lloc d'una \u00fanica base econ\u00f2mica que determini el que \u00e9s pol\u00edtic, Laclau proposa entendre el que \u00e9s social com un camp discursiu marcat per la conting\u00e8ncia i la lluita simb\u00f2lica.<\/p>\n\n\n\n

El postmarxisme es caracteritza per rebutjar la idea d\u201festructures socials immutables i centrar-se en la construcci\u00f3 discursiva de les identitats pol\u00edtiques. La idea central \u00e9s que les relacions socials no estan fonamentades en estructures fixes o immutables, com plantejava el marxisme cl\u00e0ssic, sin\u00f3 en significats que es construeixen i es reconfiguren en contextos espec\u00edfics. Laclau introdueix la noci\u00f3 de significants buits, que s\u00f3n termes el contingut dels quals s'omple de significat depenent de les lluites socials i les demandes pol\u00edtiques del moment.<\/p>\n\n\n\n

La influ\u00e8ncia del postfundacionalisme filos\u00f2fic<\/a> \u00e9s crucial aqu\u00ed. Aquest enfocament, vinculat a autors com Heidegger, suggereix que no hi ha un fonament \u00faltim o estable per a all\u00f2 social, sin\u00f3 que tot est\u00e0 travessat per la conting\u00e8ncia. Aquesta idea implica que all\u00f2 social i all\u00f2 pol\u00edtic s\u00f3n camps sempre oberts a noves articulacions i canvis, trencant amb la visi\u00f3 determinista del marxisme cl\u00e0ssic.<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

L'hegemonia a Laclau i la influ\u00e8ncia de Gramsci<\/h2>\n\n\n\n

La reinterpretaci\u00f3 gramsciana<\/h3>\n\n\n\n

A les primeres obres de Laclau, com Pol\u00edtica i ideologia a la teoria marxista<\/em> (1977), s'observa una lectura cr\u00edtica de Gramsci, que defineix l'hegemonia com el lideratge cultural i ideol\u00f2gic que exerceix una classe sobre altres per assegurar el consens en lloc de la coacci\u00f3. El postmarxisme d'Ernesto Laclau pren aquesta noci\u00f3 i l'expandeix, ubicant-la al centre de la seva teoria pol\u00edtica. L'hegemonia, per a Laclau, no implica nom\u00e9s l'articulaci\u00f3 de demandes socials diverses sota un mateix projecte pol\u00edtic, sin\u00f3 tamb\u00e9 la capacitat de transformar significats pr\u00e8viament establerts en el discurs social.<\/p>\n\n\n\n

El significant buit<\/a><\/h3>\n\n\n\n

Una aportaci\u00f3 crucial de Laclau \u00e9s el seu concepte de \u00absignificant buit<\/a>\u00ab. Aquest terme descriu com certs conceptes o demandes pol\u00edtiques poden adquirir una capacitat darticulaci\u00f3 universal en buidar-se de continguts espec\u00edfics. Per exemple, idees com ara \u00abpoble\u00bb o \u00abdemocr\u00e0cia\u00bb no tenen un significat fix, per\u00f2 poden unificar demandes diverses sota una lluita hegem\u00f2nica. Aquest enfocament \u00e9s clau per entendre fen\u00f2mens pol\u00edtics contemporanis com el kirchnerisme, on la figura del poble adquireix un rol central en el discurs.<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

Chantal Mouffe i l'agonisme pol\u00edtic<\/h2>\n\n\n\n

El treball conjunt entre Laclau i Mouffe a Hegemonia i estrat\u00e8gia socialista<\/em> no nom\u00e9s marca un punt d'inflexi\u00f3 a la teoria pol\u00edtica contempor\u00e0nia, sin\u00f3 que tamb\u00e9 introdueix el concepte de democr\u00e0cia radical. Mouffe, influenciada per Nietzsche i Schmitt, emfatitza la import\u00e0ncia d'acceptar el conflicte com a element constitutiu del pol\u00edtic. La pol\u00edtica, lluny de buscar un consens definitiu, es defineix com un espai agon\u00edstic on les difer\u00e8ncies s'enfronten sense anihilar-se m\u00fatuament.<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

La rellev\u00e0ncia del postmarxisme avui<\/h2>\n\n\n\n

L'impacte del postmarxisme transcendeix l'\u00e0mbit acad\u00e8mic i es manifesta en la pr\u00e0ctica pol\u00edtica de moviments progressistes i populistes. A Argentina, el kirchnerisme <\/a>ha utilitzat elements del discurs hegem\u00f2nic per articular demandes diverses sota una narrativa de just\u00edcia social i sobirania popular. Aix\u00f2 exemplifica com el postmarxisme, i en particular el concepte d'hegemonia, continua sent una eina crucial per entendre i construir projectes pol\u00edtics al segle XXI.<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

Conclusi\u00f3<\/h2>\n\n\n\n

El postmarxisme d'Ernest Laclau representa una evoluci\u00f3 del marxisme cap a una teoria m\u00e9s inclusiva i flexible, capa\u00e7 d'abordar la complexitat del m\u00f3n contemporani. A trav\u00e9s de conceptes com hegemonia i significant buit, Laclau ofereix una eina poderosa per analitzar i construir coalicions pol\u00edtiques. La seva influ\u00e8ncia, palpable en fen\u00f2mens com el kirchnerisme i l'ascens de nous populismes, demostra que les seves idees continuen sent rellevants per comprendre les din\u00e0miques de poder al m\u00f3n actual.<\/p>\n\n\n

\"Hegemon\u00eda<\/a><\/div>\n
Hegemonia i estrat\u00e8gia socialista: An\u00e0lisi i llegat<\/a><\/div><\/div><\/div>\n
\"Laclau<\/a><\/div>\n
La Figura del L\u00edder al Populisme d'Ernest Laclau<\/a><\/div><\/div><\/div>\n
\"Significante<\/a><\/div>\n
El significant i el significat a Lacan<\/a><\/div><\/div><\/div>\n
\"Resumen<\/a><\/div>\n
La Ra\u00f3 Populista d'Ernesto Laclau: Resum<\/a><\/div><\/div><\/div>\n
\"La<\/a><\/div>\n
Ernesto Laclau i el kirchnerisme<\/a><\/div><\/div><\/div>\n
\"Ernesto<\/a><\/div>\n
Qu\u00e8 \u00e9s el significant buit per a Laclau?<\/a><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div> <\/div>