{"id":1638,"date":"2025-02-20T09:00:00","date_gmt":"2025-02-20T09:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/?p=1638"},"modified":"2026-04-13T10:01:04","modified_gmt":"2026-04-13T10:01:04","slug":"el-proyecto-ilustrado","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/el-proyecto-ilustrado\/","title":{"rendered":"El Projecte Il\u00b7lustrat"},"content":{"rendered":"<div class=\"yoast-breadcrumbs\"><span><span><a href=\"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/\">Portada<\/a><\/span> \u00bb <span><a href=\"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/category\/historia-de-la-filosofia\/\">Hist\u00f2ria de la Filosofia<\/a><\/span> \u00bb <span><a href=\"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/category\/historia-de-la-filosofia\/filosofia-moderna\/\">Filosofia Moderna<\/a><\/span> \u00bb <span class=\"breadcrumb_last\" aria-current=\"page\">El Projecte Il\u00b7lustrat<\/span><\/span><\/div>\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Introducci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n<p>El segle XVIII va ser testimoni d&#039;una de les revolucions intel\u00b7lectuals m\u00e9s importants de la hist\u00f2ria: la Il\u00b7lustraci\u00f3. Aquest moviment va transformar la manera com els \u00e9ssers humans comprenien el m\u00f3n, promovent la ra\u00f3 com el principal mitj\u00e0 per assolir el coneixement i el progr\u00e9s social. Fil\u00f2sofs com Kant, Voltaire i Rousseau van defensar l&#039;educaci\u00f3, la llibertat i els drets individuals, establint les bases de la democr\u00e0cia moderna i portant a la <a href=\"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/historia-de-la-filosofia-2o-bach\/filosofia-moderna-2o-bach\/\">filosofia moderna<\/a> al seu cim intel\u00b7lectual.<\/p>\n\n\n\n<p>En el context de l&#039;assignatura de<a href=\"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/historia-de-la-filosofia-2o-bach\/\"> Hist\u00f2ria de la Filosofia<\/a>, l&#039;estudi de la Il\u00b7lustraci\u00f3 \u00e9s fonamental per comprendre el desenvolupament del <a href=\"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/historia-de-la-filosofia-2o-bach\/filosofia-contemporanea-2o-bach\/\">pensament contemporani<\/a>. Aquesta entrada, basada en els continguts proposats al temari oficial, analitza el poder i els l\u00edmits de la ra\u00f3, la relaci\u00f3 entre la Il\u00b7lustraci\u00f3 i la democr\u00e0cia i la lluita pels drets de les dones, representada per figures clau com Mary Wollstonecraft i Olympe de Gouges.<\/p>\n\n\n\n<div data-wp-interactive=\"core\/file\" class=\"wp-block-file\"><object data-wp-bind--hidden=\"!state.hasPdfPreview\" hidden class=\"wp-block-file__embed\" data=\"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/El-proyecto-ilustrado-Diapositivas.pdf\" type=\"application\/pdf\" style=\"width:100%;height:600px\" aria-label=\"Incrustaci\u00f3 del fitxer El proyecto ilustrado - Diapositivas.\"><\/object><a id=\"wp-block-file--media-4353e390-37f3-4408-9320-8c42c30a26c6\" href=\"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/El-proyecto-ilustrado-Diapositivas.pdf\">El projecte il\u00b7lustrat \u2013 Diapositives<\/a><a href=\"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/El-proyecto-ilustrado-Diapositivas.pdf\" class=\"wp-block-file__button wp-element-button\" download aria-describedby=\"wp-block-file--media-4353e390-37f3-4408-9320-8c42c30a26c6\">Desc\u00e0rrega<\/a><\/div>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">\u00cdndex per a la redacci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\">El projecte il\u00b7lustrat<\/h3>\n\n\n\n<ol class=\"wp-block-list\">\n<li>Introducci\u00f3: definici\u00f3 de la Il\u00b7lustraci\u00f3<\/li>\n\n\n\n<li>\u00cdndex<\/li>\n\n\n\n<li>Idees b\u00e0siques de la Il\u00b7lustraci\u00f3: Ra\u00f3, progr\u00e9s i drets<\/li>\n\n\n\n<li>Desenvolupament del car\u00e0cter pol\u00edtic de la Il\u00b7lustraci\u00f3:\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Cr\u00edtica a la tradici\u00f3<\/li>\n\n\n\n<li>Igualtat natural dels \u00e9ssers humans \u2013 cr\u00edtica a les jerarquies establertes i defensa del dret natural<\/li>\n\n\n\n<li>Toler\u00e0ncia religiosa<\/li>\n\n\n\n<li>Montesquieu i el constitucionalisme:\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Separaci\u00f3 de poders<\/li>\n\n\n\n<li>Defensa del constitucionalisme<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n\n\n\n<li>Reforma o revoluci\u00f3 pol\u00edtica racional: sobirania nacional i declaraci\u00f3 de drets. Ex. Revoluci\u00f3 francesa<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n\n\n\n<li>La Il\u00b7lustraci\u00f3 kantiana\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Sortida de la minoria d&#039;edat<\/li>\n\n\n\n<li>\u00das p\u00fablic de la ra\u00f3<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n\n\n\n<li>La cr\u00edtica de Rousseau \n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Cr\u00edtica a la civilitzaci\u00f3 i la cultura com a germen de les desigualtats<\/li>\n\n\n\n<li>Voluntat general<\/li>\n\n\n\n<li>Compassi\u00f3 i emocions<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n\n\n\n<li>El feminisme il\u00b7lustrat: Olympe de Gouges i Mary Wollstonecraft<\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\">La lluita pels drets: Olympe de Gouges i Mary Wollstonecraft<\/h3>\n\n\n\n<ol class=\"wp-block-list\">\n<li>Introducci\u00f3: el feminisme il\u00b7lustrat i la universalitat de la ra\u00f3<\/li>\n\n\n\n<li>\u00cdndex<\/li>\n\n\n\n<li>Idees b\u00e0siques de la Il\u00b7lustraci\u00f3: ra\u00f3, progr\u00e9s i drets.<\/li>\n\n\n\n<li>El feminisme com a moviment pol\u00edtic:\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Vindicaci\u00f3: discurs reivindicatiu d&#039;impugnaci\u00f3<\/li>\n\n\n\n<li>Moviment de resignificaci\u00f3<\/li>\n\n\n\n<li>Cr\u00edtica a la naturalitzaci\u00f3<\/li>\n\n\n\n<li>Just\u00edcia com a igualtat: inclusi\u00f3 i redistribuci\u00f3<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n\n\n\n<li>La il\u00b7lustraci\u00f3 incompleta: Olympe de Gouges\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Declaraci\u00f3 dels drets de la dona i de la ciutadana\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>1.<\/li>\n\n\n\n<li>2.<\/li>\n\n\n\n<li>3.<\/li>\n\n\n\n<li>\u2026<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n\n\n\n<li>Rousseau i l&#039;educaci\u00f3<\/li>\n\n\n\n<li>Mary Wollstonecraft:\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Cr\u00edtica a Burke: \n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Cr\u00edtica a la tradici\u00f3 com a element legitimador<\/li>\n\n\n\n<li>Defensa del dret com a principi abstracte universal<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n\n\n\n<li>Cr\u00edtica a Rousseau\n<ul class=\"wp-block-list\">\n<li>Educaci\u00f3 diferenciada com a sistema naturalitzador<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n\n\n\n<li>Educaci\u00f3 com a condici\u00f3 de ciutadania<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Qu\u00e8 va ser el projecte il\u00b7lustrat?<\/h2>\n\n\n\n<p>La Il\u00b7lustraci\u00f3 \u00e9s un dels moments decisius de la filosofia moderna, no nom\u00e9s com a moviment cultural, sin\u00f3 com a projecte te\u00f2ric i pol\u00edtic orientat a l&#039;emancipaci\u00f3 de l&#039;\u00e9sser hum\u00e0. <em>El seu tret definitori \u00e9s la confian\u00e7a en la ra\u00f3 com a inst\u00e0ncia cr\u00edtica capa\u00e7 de q\u00fcestionar la tradici\u00f3, l&#039;autoritat i el prejudici.<\/em> Davant d&#039;un ordre social legitimat pel costum o per fonaments teol\u00f2gics, la Il\u00b7lustraci\u00f3 proposa sotmetre totes les esferes de la vida \u2013la ci\u00e8ncia, la moral i la pol\u00edtica\u2013 a l&#039;examen racional.<\/p>\n\n\n\n<p>Aquest projecte s&#039;articula al voltant de tres idees fonamentals. En primer lloc, l&#039;autonomia: l&#039;\u00e9sser hum\u00e0 ha de pensar per si mateix i no acceptar normes la validesa de les quals no pugui justificar racionalment. En segon lloc, l&#039;universalisme: si la ra\u00f3 \u00e9s comuna a tothom, tamb\u00e9 ho s\u00f3n la dignitat i els drets que se&#039;n deriven. I, en tercer lloc, la idea de progr\u00e9s: la hist\u00f2ria no \u00e9s una repetici\u00f3 c\u00edclica, sin\u00f3 un proc\u00e9s on la humanitat pot avan\u00e7ar cap a formes m\u00e9s justes i racionals d&#039;organitzaci\u00f3 social.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">El context pol\u00edtic del projecte il\u00b7lustrat: de l&#039;absolutisme al debat entre liberalisme i republicanisme<\/h2>\n\n\n\n<p>Per comprendre la dimensi\u00f3 pol\u00edtica de la Il\u00b7lustraci\u00f3, cal situar-la en el context de crisi de l&#039;absolutisme propi de l&#039;Europa moderna. Ja al segle XVI, Jean Bodin formula el concepte modern de sobirania com a poder suprem, indivisible i permanent dins de l&#039;Estat, deslligant-lo progressivament de fonamentacions purament teol\u00f2giques. Al segle XVII, Thomas Hobbes radicalitza aquesta transformaci\u00f3 en oferir una justificaci\u00f3 racional del poder pol\u00edtic en termes contractuals: l&#039;Estat sorgeix d&#039;un pacte entre individus que transfereixen el dret natural a un sobir\u00e0 per garantir la pau i la seguretat. A Hobbes apareix a m\u00e9s una de les primeres conceptualitzacions modernes de la representaci\u00f3 pol\u00edtica, ja que el sobir\u00e0 actua com a persona artificial que representa la voluntat dels individus reunits al cos pol\u00edtic. D&#039;aquesta manera, durant els segles XVII i XVIII, la legitimitat del poder deixa de fonamentar-se exclusivament en el dret div\u00ed dels reis i comen\u00e7a a recolzar-se en teories racionals del contracte social i de la sobirania. El poder ja no es justifica per la tradici\u00f3 o l&#039;her\u00e8ncia, sin\u00f3 per la conformitat amb principis racionals i per la seva capacitat per garantir drets.<\/p>\n\n\n\n<p>En aquest context emergeix un debat central que marcar\u00e0 el desenvolupament del pensament pol\u00edtic il\u00b7lustrat: la tensi\u00f3 entre liberalisme i republicanisme.<\/p>\n\n\n\n<p>El liberalisme, el desenvolupament cl\u00e0ssic del qual es troba a John Locke, posa l&#039;accent en la protecci\u00f3 dels drets individuals davant del poder de l&#039;Estat. Al<em> Segon tractat sobre el govern civil<\/em>, Locke sost\u00e9 que el poder pol\u00edtic sorgeix d&#039;un pacte orientat a garantir drets naturals preexistents, especialment el dret a la vida i el dret de propietat. Aquests drets formen part d&#039;una llei natural que, encara que s&#039;est\u00e0 secularitzant, encara mant\u00e9 refer\u00e8ncies a un ordre estimat per D\u00e9u. A difer\u00e8ncia de Hobbes, a Locke no apareix un concepte fort de sobirania indivisible, ja que el poder pol\u00edtic ha d&#039;estar limitat i distribu\u00eft. Per aix\u00f2 la import\u00e0ncia de la separaci\u00f3 de poders \u2014legislatiu, judicial i federatiu\u2014 com a mecanisme per evitar l&#039;arbitrarietat i protegir la llibertat civil. Aix\u00ed mateix, Locke subratlla el paper de la representaci\u00f3 pol\u00edtica: el poder legislatiu actua en nom del poble i nom\u00e9s conserva legitimitat mentre respecti els drets que van justificar la instituci\u00f3. La llibertat s&#039;ent\u00e9n aqu\u00ed, fonamentalment, com a abs\u00e8ncia d&#039;interfer\u00e8ncia arbitr\u00e0ria i com a garantia institucional dels drets naturals.<\/p>\n\n\n\n<p>El republicanisme, per la seva banda, subratlla la dimensi\u00f3 activa de la ciutadania. La llibertat no consisteix nom\u00e9s a no ser interferit, sin\u00f3 a la possibilitat de participar activament en les decisions pol\u00edtiques i en la formaci\u00f3 de la llei comuna. En aquesta tradici\u00f3 cobra especial rellev\u00e0ncia la teoria de Jean-Jacques Rousseau, qui a <em>El contracte social<\/em> formula el concepte de voluntat general: la sobirania no resideix en un monarca ni en un \u00f2rgan representatiu separat del poble, sin\u00f3 en el propi cos pol\u00edtic ent\u00e8s com a subjecte col\u00b7lectiu. La voluntat general expressa l&#039;inter\u00e8s com\u00fa, \u00e9s inalienable i indivisible i no pot \u00e9sser representada sense perdre el seu car\u00e0cter propi. Amb aix\u00f2, Rousseau esbossa una concepci\u00f3 de sobirania popular que, en el context revolucionari posterior, es transformar\u00e0 en el principi de sobirania nacional: la naci\u00f3, entesa com a subjecte pol\u00edtic col\u00b7lectiu, es converteix en titular \u00faltim del poder. Per aix\u00f2 \u00e9s important la participaci\u00f3 pol\u00edtica i la virtut c\u00edvica. La comunitat pol\u00edtica no \u00e9s simplement un marc de protecci\u00f3 de drets individuals, sin\u00f3 un espai d&#039;autogovern on els ciutadans es reconeixen com a autors de les lleis a qu\u00e8 obeeixen.<\/p>\n\n\n\n<p>La Il\u00b7lustraci\u00f3 pol\u00edtica es desenvolupa a la cru\u00eflla d&#039;aquestes dues tradicions. D&#039;una banda, aspira a garantir els drets universals ia limitar el poder; d&#039;altra banda, impulsa la idea de sobirania popular i de transformaci\u00f3 de l&#039;ordre pol\u00edtic mitjan\u00e7ant l&#039;acci\u00f3 col\u00b7lectiva. Aquesta tensi\u00f3 interna ser\u00e0 decisiva per comprendre tant la Revoluci\u00f3 francesa com les cr\u00edtiques posteriors al projecte il\u00b7lustrat.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Dimensi\u00f3 politicoinstitucional de la Il\u00b7lustraci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n<p>L&#039;articulaci\u00f3 institucional m\u00e9s influent del pensament pol\u00edtic il\u00b7lustrat es troba a la teoria de la separaci\u00f3 de poders formulada per Montesquieu. A L&#039;esperit de les lleis, Montesquieu sost\u00e9 que la llibertat pol\u00edtica nom\u00e9s es pot preservar si el poder es divideix en diferents funcions \u2014legislativa, executiva i judicial\u2014 capaces de limitar-se m\u00fatuament. No es tracta simplement d\u201forganitzar t\u00e8cnicament l\u201fEstat, sin\u00f3 d\u201fimpedir la concentraci\u00f3 del poder i, amb aix\u00f2, l\u201farbitrarietat. Aix\u00ed doncs, la llibertat queda vinculada a una arquitectura institucional que garanteixi l&#039;equilibri i el control rec\u00edproc.<\/p>\n\n\n\n<p>En aquest sentit, el constitucionalisme es pot interpretar com el desenvolupament institucional del contractualisme modern. Si a Hobbes i Locke el poder pol\u00edtic sorgeix d&#039;un pacte que vol assegurar la pau o protegir drets naturals, el constitucionalisme tradueix aquest fonament te\u00f2ric en una estructura jur\u00eddica estable: el poder ja no \u00e9s absolut perqu\u00e8 deriva d&#039;un acord racional entre individus lliures i iguals i, per tant, ha d&#039;estar limitat per normes. La constituci\u00f3 es converteix aix\u00ed en lexpressi\u00f3 jur\u00eddica daquest pacte originari i en el marc que regula la representaci\u00f3, distribueix les compet\u00e8ncies i fixa els l\u00edmits del poder.<\/p>\n\n\n\n<p>Aquest constitucionalisme es recolza, a m\u00e9s, en una cr\u00edtica expl\u00edcita a la tradici\u00f3 entesa com a fonament inq\u00fcestionable del poder. Les jerarquies heretades, els privilegis estamentals i la legitimaci\u00f3 teol\u00f2gica de l&#039;ordre pol\u00edtic s\u00f3n sotmesos al judici de la ra\u00f3. La Il\u00b7lustraci\u00f3 afirma la igualtat natural dels \u00e9ssers humans i, sobre aquesta base, q\u00fcestiona les desigualtats jur\u00eddiques i pol\u00edtiques que no es puguin justificar racionalment. El recurs al dret natural, progressivament secularitzat, serveix per fonamentar drets universals davant dels privilegis hist\u00f2rics.<\/p>\n\n\n\n<p>En aquest mateix horitz\u00f3 s&#039;inscriu la defensa de la toler\u00e0ncia religiosa. Enfront de les guerres de religi\u00f3 i de la imposici\u00f3 confessional pr\u00f2pia de l&#039;Antic R\u00e8gim, els il\u00b7lustrats sostenen que la fe pertany a l&#039;\u00e0mbit de la consci\u00e8ncia individual i no es pot imposar coactivament des del poder pol\u00edtic. La separaci\u00f3 entre autoritat civil i autoritat religiosa esdev\u00e9 aix\u00ed condici\u00f3 de llibertat.<\/p>\n\n\n\n<p>Aquesta concepci\u00f3 constitucionalista representa, doncs, un punt de converg\u00e8ncia entre el liberalisme i certes tradicions republicanes: limita el poder en nom dels drets, afirma la igualtat jur\u00eddica i reconeix que la llei ha d&#039;expressar una voluntat pol\u00edtica leg\u00edtima.<\/p>\n\n\n\n<p>La revoluci\u00f3 francesa suposa el moment en qu\u00e8 aquestes idees es tradueixen en transformaci\u00f3 hist\u00f2rica. La proclamaci\u00f3 de la sobirania nacional i la Declaraci\u00f3 de Drets de l\u00b4Home i del Ciutad\u00e0 intenten fundar l\u00b4ordre pol\u00edtic sobre principis racionals universals. El poder ja no emana del monarca per dret div\u00ed, sin\u00f3 de la naci\u00f3 com a subjecte col\u00b7lectiu.<\/p>\n\n\n\n<p>Tot i aix\u00f2, el proc\u00e9s revolucionari tamb\u00e9 posa de manifest les tensions internes del projecte il\u00b7lustrat. L&#039;apel\u00b7laci\u00f3 a drets universals conviu amb conflictes sobre la representaci\u00f3, la participaci\u00f3 directa i els l\u00edmits del poder popular. D&#039;aquesta manera, la Revoluci\u00f3 no sols realitza pol\u00edticament els ideals il\u00b7lustrats, sin\u00f3 que revela els problemes pr\u00e0ctics derivats de la seva aplicaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Kant i el projecte il\u00b7lustrat<\/h2>\n\n\n\n<div data-wp-interactive=\"core\/file\" class=\"wp-block-file\"><object data-wp-bind--hidden=\"!state.hasPdfPreview\" hidden class=\"wp-block-file__embed\" data=\"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Kan-que-es-ilustracion.pdf\" type=\"application\/pdf\" style=\"width:100%;height:230px\" aria-label=\"Incrustaci\u00f3 del fitxer Kan - qu\u00e9 es ilustraci\u00f3n.\"><\/object><a id=\"wp-block-file--media-ed3a73d4-a99b-4cf7-9996-3c14b3c09039\" href=\"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Kan-que-es-ilustracion.pdf\">Kan \u2013 qu\u00e8 \u00e9s il\u00b7lustraci\u00f3<\/a><a href=\"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Kan-que-es-ilustracion.pdf\" class=\"wp-block-file__button wp-element-button\" download aria-describedby=\"wp-block-file--media-ed3a73d4-a99b-4cf7-9996-3c14b3c09039\">Desc\u00e0rrega<\/a><\/div>\n\n\n\n<p>Si la Il\u00b7lustraci\u00f3 ha estat descrita fins ara en la seva dimensi\u00f3 pol\u00edtica i institucional, a l&#039;obra de Kant troba la seva formulaci\u00f3 filos\u00f2fica m\u00e9s expl\u00edcita. En la seva c\u00e8lebre resposta a la pregunta \u00abQu\u00e8 \u00e9s la Il\u00b7lustraci\u00f3?\u00bb, Kant defineix la Il\u00b7lustraci\u00f3 com la sortida de l&#039;\u00e9sser hum\u00e0 de la seva minoria d&#039;edat, entesa com a incapacitat de servir-se de la seva pr\u00f2pia entesa sense la guia d&#039;un altre. L&#039;emancipaci\u00f3 no consisteix \u00fanicament a transformar institucions, sin\u00f3 a adquirir autonomia intel\u00b7lectual i moral.<\/p>\n\n\n\n<p>El nucli del projecte il\u00b7lustrat es concentra aqu\u00ed en l&#039;exig\u00e8ncia de pensar sense tutela i de sotmetre a examen racional tota autoritat. Per comprendre aix\u00f2 \u00e9s fonamental la distinci\u00f3 kantiana entre \u00fas p\u00fablic i \u00fas privat de la ra\u00f3. L&#039;\u00fas p\u00fablic de la ra\u00f3 \u00e9s el que fa un individu com a erudit o ciutad\u00e0 que s&#039;adre\u00e7a al p\u00fablic lector; en aquest \u00e0mbit hi ha d&#039;haver plena llibertat per criticar lleis, institucions i doctrines. L&#039;\u00fas privat de la ra\u00f3, en canvi, \u00e9s el que alg\u00fa exerceix en l&#039;exercici d&#039;una funci\u00f3 o c\u00e0rrec dins una estructura determinada (com a funcionari, militar o clergue), on pot estar obligat a obeir per garantir l&#039;ordre civil i on, en molts casos, t\u00e9 una s\u00e8rie de responsabilitats que no pot obviar. La Il\u00b7lustraci\u00f3 no consisteix a abolir immediatament aquestes estructures, sin\u00f3 assegurar la llibertat de l&#039;\u00fas p\u00fablic de la ra\u00f3 com a via de reforma progressiva mitjan\u00e7ant la discussi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>En aquest marc, Kant subratlla tamb\u00e9 la responsabilitat d\u201funa \u00e8poca d\u201fil\u00b7lustraci\u00f3 respecte de les generacions futures. Cap generaci\u00f3 no t\u00e9 dret a imposar de manera irrevocable les seves creences o institucions, tancant el cam\u00ed al progr\u00e9s del coneixement i de la reforma moral. Les lleis i les constitucions han de poder ser revisades a la llum de la ra\u00f3 p\u00fablica, ja que el contrari equivaldria a negar a les properes generacions la possibilitat de pensar per si mateixes. La Il\u00b7lustraci\u00f3 implica, doncs, una obertura hist\u00f2rica: cada \u00e8poca ha de deixar a la seg\u00fcent l&#039;espai necessari per continuar el proc\u00e9s d&#039;aclariment.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Les cr\u00edtiques al projecte il\u00b7lustrat<\/h2>\n\n\n\n<p>El projecte il\u00b7lustrat no va estar exempt de cr\u00edtiques, moltes sorgides en el seu propi si.<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\">La cr\u00edtica de Rousseau<\/h3>\n\n\n\n<p>El projecte il\u00b7lustrat no va estar exempt de cr\u00edtiques, moltes sorgides en el seu propi si.<\/p>\n\n\n\n<p>Una de les cr\u00edtiques m\u00e9s significatives procedeix de Jean-Jacques Rousseau. Tot i que participa en certa mesura de la il\u00b7lustraci\u00f3, Rousseau desconfia profundament de la identificaci\u00f3 entre progr\u00e9s cultural i progr\u00e9s moral. Per ell, el desenvolupament de les ci\u00e8ncies, les arts i les institucions no implica necess\u00e0riament una millora \u00e8tica dels individus. Al Discurs sobre les ci\u00e8ncies i les arts sost\u00e9 que el refinament cultural pot anar acompanyat de corrupci\u00f3 moral, augment de l&#039;amor propi i creixement de les desigualtats. La brillantor exterior de la civilitzaci\u00f3 pot amagar formes m\u00e9s sofisticades de dominaci\u00f3 i depend\u00e8ncia. Per aix\u00f2, Rousseau q\u00fcestiona la idea il\u00b7lustrada segons la qual l&#039;aven\u00e7 del coneixement comporta autom\u00e0ticament un perfeccionament moral de la humanitat. Als seus <em>Discursos <\/em>i, especialment, a <em>Emili o De l&#039;educaci\u00f3<\/em>, sost\u00e9 que la formaci\u00f3 moral no es pot reduir a instrucci\u00f3 racional. Abans que el c\u00e0lcul o l&#039;erudici\u00f3, l&#039;\u00e9sser hum\u00e0 t\u00e9 disposicions afectives i emocionals origin\u00e0ries, com ara la pietat o la compassi\u00f3, que constitueixen el fonament de la moralitat. L&#039;educaci\u00f3 ha de respectar el desenvolupament natural de l&#039;individu i cultivar-ne adequadament les emocions, ja que una ra\u00f3 desvinculada de la sensibilitat pot sofisticar l&#039;egoisme en lloc de superar-lo. D&#039;aquesta manera, Rousseau introdueix una cr\u00edtica a un racionalisme il\u00b7lustrat excessivament abstracte i planteja la necessitat d&#039;integrar ra\u00f3 i sentiment a la formaci\u00f3 del ciutad\u00e0.<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\">La critica d&#039;Edmund Burke<\/h3>\n\n\n\n<p>Al costat d&#039;aquesta cr\u00edtica interna apareix una cr\u00edtica de signe m\u00e9s conservador a l&#039;obra d&#039;Edmund Burke. Als seus <em>Reflexions sobre la Revoluci\u00f3 a Fran\u00e7a<\/em>, Burke q\u00fcestiona la pretensi\u00f3 de reconstruir l&#039;ordre pol\u00edtic a partir de principis racionals abstractes. Davant la ruptura revolucion\u00e0ria, defensa el valor de la tradici\u00f3, de la continu\u00eftat hist\u00f2rica i dels prejudicis heretats com a saber acumulat de l&#039;experi\u00e8ncia col\u00b7lectiva. Els drets no es poden entendre com a construccions purament te\u00f2riques deslligades del context hist\u00f2ric, sin\u00f3 com a resultat d&#039;un desenvolupament org\u00e0nic. Per a Burke, l&#039;aplicaci\u00f3 immediata de principis universals sense mediaci\u00f3 prudencial condueix a la inestabilitat i al desordre.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">La lluita pels drets: el feminisme il\u00b7lustrat de Mary Wollstonecraft i d&#039;Olympe de Gouges<\/h2>\n\n\n\n<p>Les tensions internes del projecte il\u00b7lustrat es fan especialment visibles a l&#039;\u00e0mbit de la q\u00fcesti\u00f3 femenina. Si la Il\u00b7lustraci\u00f3 afirma la igualtat natural i la universalitat dels drets, \u00e9s problem\u00e0tic que aquests principis no s&#039;apliquessin de manera efectiva a les dones. D&#039;aquesta manera, el feminisme il\u00b7lustrat es pot interpretar com una cr\u00edtica interna que exigeix coher\u00e8ncia al propi universalisme modern.<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\">Olympe de Gouges<\/h3>\n\n\n\n<p>Olympe de Gouges, a la seva <em>Declaraci\u00f3 dels Drets de la Dona i de la Ciutadana<\/em>, denuncia expl\u00edcitament l&#039;exclusi\u00f3 femenina de la ciutadania proclamada el 1789. El seu text reprodueix l&#039;estructura de la <em>Declaraci\u00f3 de Drets de l&#039;Home i del Ciutad\u00e0<\/em> per mostrar la contradicci\u00f3 entre els principis universals proclamats i la seva aplicaci\u00f3 restringida. Si la dona pot ser castigada per la llei, sost\u00e9, tamb\u00e9 ha de poder participar a la seva elaboraci\u00f3. La igualtat jur\u00eddica esdev\u00e9 aix\u00ed una exig\u00e8ncia pol\u00edtica concreta.<\/p>\n\n\n\n<div data-wp-interactive=\"core\/file\" class=\"wp-block-file\"><object data-wp-bind--hidden=\"!state.hasPdfPreview\" hidden class=\"wp-block-file__embed\" data=\"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Declaraciones-de-derechos-1789-comparadas-1.pdf\" type=\"application\/pdf\" style=\"width:100%;height:600px\" aria-label=\"Incrustaci\u00f3 del fitxer Declaraciones de derechos 1789 comparadas.\"><\/object><a id=\"wp-block-file--media-ea0a0a62-bdf0-4eb7-83a4-1ec299cdda1e\" href=\"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Declaraciones-de-derechos-1789-comparadas-1.pdf\">Declaracions de drets 1789 comparades<\/a><a href=\"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/Declaraciones-de-derechos-1789-comparadas-1.pdf\" class=\"wp-block-file__button wp-element-button\" download aria-describedby=\"wp-block-file--media-ea0a0a62-bdf0-4eb7-83a4-1ec299cdda1e\">Desc\u00e0rrega<\/a><\/div>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\">Mary Wollstonecraft<\/h3>\n\n\n\n<p>Mary Wollstonecraft ofereix una fonamentaci\u00f3 filos\u00f2fica m\u00e9s sistem\u00e0tica a la Vindicaci\u00f3 dels drets de la dona, i la seva intervenci\u00f3 s&#039;ent\u00e9n millor si es distingeix, en primer lloc, la seva cr\u00edtica a Burke i, en segon lloc, la seva cr\u00edtica a Rousseau.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Davant de Burke, Wollstonecraft rebutja que la tradici\u00f3 i pugui funcionar com a criteris de legitimitat pol\u00edtica i moral<\/strong>. En la resposta a les <em>Reflexions sobre la Revoluci\u00f3 a Fran\u00e7a<\/em>, denuncia que la defensa burgesa de l&#039;ordre heretat tendeix a sacralitzar privilegis i jerarquies socials presentant-los com si fossin fruit d&#039;una saviesa hist\u00f2rica inq\u00fcestionable. Wollstonecraft insisteix que <strong>els drets<\/strong> no pot descansar en el costum d&#039;un ordre social refinat, sin\u00f3 en <strong>principis racionals que valguin per a tots<\/strong>. En aquest sentit, la seva cr\u00edtica a Burke \u00e9s tamb\u00e9 una cr\u00edtica a la incoher\u00e8ncia del discurs conservador: <strong>invocar la tradici\u00f3 per protegir els privilegiats equival a negar el nucli universalista del dret natural secularitzat<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Davant Rousseau, la cr\u00edtica es concentra en el terreny educatiu <\/strong>i antropol\u00f2gic. Wollstonecraft accepta que l&#039;educaci\u00f3 \u00e9s decisiva per a la formaci\u00f3 moral, per\u00f2 <strong>rebutja el model diferenciat que Rousseau proposa<\/strong> a <em>Emili<\/em>: una educaci\u00f3 orientada a agradar, a la docilitat ia la depend\u00e8ncia respecte de l&#039;home. <strong>Aquest esquema, sost\u00e9, no reflecteix una naturalesa femenina diferent, sin\u00f3 que produeix socialment all\u00f2 que despr\u00e9s es presenta com a \u201cnatural\u201d<\/strong>. En cultivar la sensibilitat com a tret dominant i relegar l&#039;exercici de la ra\u00f3, l&#039;educaci\u00f3 femenina genera feblesa intel\u00b7lectual i vulnerabilitat moral, convertint les dones en \u00e9ssers heter\u00f2noms i, per tant, en ciutadanes incompletes. Contra aix\u00f2, Wollstonecraft defensa que la virtut i la racionalitat no tenen sexe: si la moral \u00e9s universal, la formaci\u00f3 ha de ser igualit\u00e0ria. L&#039;emancipaci\u00f3 femenina passa aix\u00ed per l&#039;acc\u00e9s a una educaci\u00f3 racional i pel reconeixement de les dones com a subjectes morals i pol\u00edtics plens, de manera que l&#039;exclusi\u00f3 femenina apareix com una contradicci\u00f3 interna del propi ideal il\u00b7lustrat.<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\">El feminisme il\u00b7lustrat<\/h3>\n\n\n\n<p>El feminisme il\u00b7lustrat no constitueix, per tant, una ruptura amb la Il\u00b7lustraci\u00f3, sin\u00f3 la seva radicalitzaci\u00f3 coherent. Ara b\u00e9, aquesta radicalitzaci\u00f3 adopta la forma espec\u00edfica de la \u00ab<strong>vindicaci\u00f3<\/strong>\u00ab. No es tracta \u00fanicament de denunciar greuges particulars, sin\u00f3 impugnar la legitimitat de l&#039;ordre patriarcal en conjunt. Si el sistema social exclou les dones de l&#039;espai p\u00fablic i les priva de drets civils i pol\u00edtics, aleshores aquest sistema contradiu els propis principis racionals en qu\u00e8 diu que es fonamenta. La vindicaci\u00f3 feminista exigeix coher\u00e8ncia entre teoria i pr\u00e0ctica.<\/p>\n\n\n\n<p>En aquest context, resulta central la <strong>cr\u00edtica a la conceptualitzaci\u00f3 il\u00b7lustrada patriarcal de la dona com a \u201cnaturalesa\u201d davant de l&#039;home com a \u201cra\u00f3\u201d.<\/strong> La modernitat havia definit l&#039;individu racional, aut\u00f2nom i subjecte de drets prenent com a model l&#039;home mentre relegava les dones a l&#039;\u00e0mbit de la sensibilitat, la depend\u00e8ncia i la vida dom\u00e8stica. El feminisme il\u00b7lustrat desmunta aquesta construcci\u00f3 mostrant que la suposada difer\u00e8ncia entre els sexes no \u00e9s una dada natural, sin\u00f3 el resultat d\u201funa educaci\u00f3 discriminat\u00f2ria id\u201funa estructura social jer\u00e0rquica. L&#039;oposici\u00f3 ra\u00f3\/natura funciona aix\u00ed com mecanisme ideol\u00f2gic de legitimaci\u00f3 de la desigualtat.<\/p>\n\n\n\n<p>A m\u00e9s, Wollstonecraft i Gouges fan una operaci\u00f3 conceptual decisiva: <strong>resignifiquen les categories il\u00b7lustrades<\/strong> que havien servit per q\u00fcestionar l&#039;ordre estamental \u2013igualtat, drets naturals, individu, ciutadania\u2013 i les apliquen a la jerarquia sexual. Si tots els \u00e9ssers humans s\u00f3n racionals, no hi pot haver una meitat de la humanitat exclosa de la condici\u00f3 d&#039;individu ple. El mateix aparell te\u00f2ric que va deslegitimar els privilegis aristocr\u00e0tics serveix ara per deslegitimar \u201cl&#039;aristocr\u00e0cia masculina\u201d.<\/p>\n\n\n\n<p>Finalment, el feminisme il\u00b7lustrat introdueix una idea de gran abast: <strong>la qualitat civilitzat\u00f2ria de la igualtat<\/strong>. L&#039;emancipaci\u00f3 femenina no \u00e9s nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de just\u00edcia particular, sin\u00f3 una millora estructural de la societat en conjunt. Una comunitat formada per individus racionals i iguals \u2013homes i dones\u2013 ser\u00e0 una comunitat m\u00e9s justa, m\u00e9s coherent amb els seus principis i moralment m\u00e9s elevada. D&#039;aquesta manera, l&#039;ampliaci\u00f3 del subjecte pol\u00edtic no \u00e9s un afegit extern al projecte il\u00b7lustrat, sin\u00f3 la condici\u00f3 perqu\u00e8 els ideals d&#039;igualtat i universalitat es facin plenament.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Conceptes<\/h2>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\">Declaraci\u00f3 de drets<\/h3>\n\n\n\n<p>Una <strong>declaraci\u00f3 de drets<\/strong> \u00e9s un text normatiu i program\u00e0tic en qu\u00e8 es reconeixen i proclamen els drets fonamentals de les persones, generalment davant del poder pol\u00edtic. La seva funci\u00f3 \u00e9s doble: per una banda, <strong>limitar el poder de l&#039;Estat<\/strong>, establint garanties davant de possibles abusos; de l&#039;altra, <strong>fundamentar un orden pol\u00edtico leg\u00edtimo<\/strong>, basado en principios como la libertad, la igualdad o la soberan\u00eda.<\/p>\n\n\n\n<p>Adem\u00e1s, puede entenderse como una forma de <strong>derecho contraf\u00e1ctico<\/strong>: no describe simplemente la realidad tal como es, sino que <strong>afirma c\u00f3mo deber\u00eda ser<\/strong>, incluso cuando esos derechos no se cumplen efectivamente. Es decir, introduce un criterio normativo que permite criticar la realidad existente y orientar su transformaci\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n<p>Un ejemplo cl\u00e1sico es la <strong>Declaraci\u00f3n de los Derechos del Hombre y del Ciudadano<\/strong>, elaborada en el contexto de la Revoluci\u00f3n francesa. En ella se afirman derechos como la libertad, la propiedad, la seguridad y la resistencia a la opresi\u00f3n, as\u00ed como el principio de igualdad ante la ley y la soberan\u00eda nacional. Sin embargo, pese a su pretensi\u00f3n universal, en la pr\u00e1ctica estos derechos estaban pensados fundamentalmente para los hombres.<\/p>\n\n\n\n<p>Frente a esta limitaci\u00f3n, Olympe de Gouges public\u00f3 en 1791 la <strong>Declaraci\u00f3 dels Drets de la Dona i de la Ciutadana<\/strong>, donde denuncia esa exclusi\u00f3n y reivindica la plena igualdad pol\u00edtica y civil de las mujeres. Su texto reformula los art\u00edculos de 1789 incluyendo expl\u00edcitamente a las mujeres, poniendo de manifiesto tanto el car\u00e1cter hist\u00f3rico de aquellas declaraciones como su potencial cr\u00edtico: al enunciar derechos que no se cumplen, hacen visible la injusticia y abren la posibilidad de cambio.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Introducci\u00f3n El siglo XVIII fue testigo de una de las revoluciones intelectuales m\u00e1s importantes de la historia: la Ilustraci\u00f3n. Este movimiento transform\u00f3 la manera en que los seres humanos comprend\u00edan el mundo, promoviendo la raz\u00f3n como el principal medio para alcanzar el conocimiento y el progreso social. Fil\u00f3sofos como Kant, Voltaire y Rousseau defendieron la [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":1641,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"iawp_total_views":772,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[409],"tags":[],"class_list":["post-1638","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-filosofia-moderna"],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v28.1 - https:\/\/yoast.com\/product\/yoast-seo-wordpress\/ -->\n<title>El Proyecto Ilustrado - La Palabra Razonada<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Descubre el impacto del proyecto ilustrado en la raz\u00f3n, la democracia y la lucha por los derechos. Explora las ideas de Kant, Rousseau, Wollstonecraft y de Gouges.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/el-proyecto-ilustrado\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"El Proyecto Ilustrado - La Palabra Razonada\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Descubre el impacto del proyecto ilustrado en la raz\u00f3n, la democracia y la lucha por los derechos. Explora las ideas de Kant, Rousseau, Wollstonecraft y de Gouges.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/el-proyecto-ilustrado\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"La Palabra Razonada\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2025-02-20T09:00:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-04-13T10:01:04+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/7245167468_11b6b9be14_b-e1739870799631.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1024\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"420\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"rubenlapalabrarazonada\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"rubenlapalabrarazonada\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"17 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/lapalabrarazonada.es\\\/el-proyecto-ilustrado\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/lapalabrarazonada.es\\\/el-proyecto-ilustrado\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"rubenlapalabrarazonada\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/lapalabrarazonada.es\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/59cb6b1b24076cf9ee7cb9ef6ba58a3f\"},\"headline\":\"El Proyecto Ilustrado\",\"datePublished\":\"2025-02-20T09:00:00+00:00\",\"dateModified\":\"2026-04-13T10:01:04+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/lapalabrarazonada.es\\\/el-proyecto-ilustrado\\\/\"},\"wordCount\":3972,\"commentCount\":5,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/lapalabrarazonada.es\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/6b14849be31992f9af8248d92551481c\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/lapalabrarazonada.es\\\/el-proyecto-ilustrado\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/lapalabrarazonada.es\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/02\\\/7245167468_11b6b9be14_b-e1739870799631.jpg\",\"articleSection\":[\"Filosof\u00eda Moderna\"],\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/lapalabrarazonada.es\\\/el-proyecto-ilustrado\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/lapalabrarazonada.es\\\/el-proyecto-ilustrado\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/lapalabrarazonada.es\\\/el-proyecto-ilustrado\\\/\",\"name\":\"El Proyecto Ilustrado - La Palabra Razonada\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/lapalabrarazonada.es\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/lapalabrarazonada.es\\\/el-proyecto-ilustrado\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/lapalabrarazonada.es\\\/el-proyecto-ilustrado\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/lapalabrarazonada.es\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/02\\\/7245167468_11b6b9be14_b-e1739870799631.jpg\",\"datePublished\":\"2025-02-20T09:00:00+00:00\",\"dateModified\":\"2026-04-13T10:01:04+00:00\",\"description\":\"Descubre el impacto del proyecto ilustrado en la raz\u00f3n, la democracia y la lucha por los derechos. Explora las ideas de Kant, Rousseau, Wollstonecraft y de Gouges.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/lapalabrarazonada.es\\\/el-proyecto-ilustrado\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/lapalabrarazonada.es\\\/el-proyecto-ilustrado\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/lapalabrarazonada.es\\\/el-proyecto-ilustrado\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/lapalabrarazonada.es\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/02\\\/7245167468_11b6b9be14_b-e1739870799631.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/lapalabrarazonada.es\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/02\\\/7245167468_11b6b9be14_b-e1739870799631.jpg\",\"width\":1024,\"height\":420,\"caption\":\"El proyecto ilustrado\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/lapalabrarazonada.es\\\/el-proyecto-ilustrado\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\\\/\\\/lapalabrarazonada.es\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Historia de la Filosof\u00eda\",\"item\":\"https:\\\/\\\/lapalabrarazonada.es\\\/category\\\/historia-de-la-filosofia\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"Filosof\u00eda Moderna\",\"item\":\"https:\\\/\\\/lapalabrarazonada.es\\\/category\\\/historia-de-la-filosofia\\\/filosofia-moderna\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":4,\"name\":\"El Proyecto Ilustrado\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/lapalabrarazonada.es\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/lapalabrarazonada.es\\\/\",\"name\":\"La Palabra Razonada\",\"description\":\"\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/lapalabrarazonada.es\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/6b14849be31992f9af8248d92551481c\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/lapalabrarazonada.es\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":[\"Person\",\"Organization\"],\"@id\":\"https:\\\/\\\/lapalabrarazonada.es\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/6b14849be31992f9af8248d92551481c\",\"name\":\"La Palabra Razonada\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/lapalabrarazonada.es\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/02\\\/cropped-Designer-1.jpeg\",\"url\":\"https:\\\/\\\/lapalabrarazonada.es\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/02\\\/cropped-Designer-1.jpeg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/lapalabrarazonada.es\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/02\\\/cropped-Designer-1.jpeg\",\"width\":512,\"height\":512,\"caption\":\"La Palabra Razonada\"},\"logo\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/lapalabrarazonada.es\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/02\\\/cropped-Designer-1.jpeg\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/lapalabrarazonada.es\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/59cb6b1b24076cf9ee7cb9ef6ba58a3f\",\"name\":\"rubenlapalabrarazonada\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/c422be2cea783fae733c5b6d3cfd5e4b8282277b3f5e82d14ab306778b6f16a0?s=96&d=mm&r=g\",\"url\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/c422be2cea783fae733c5b6d3cfd5e4b8282277b3f5e82d14ab306778b6f16a0?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/c422be2cea783fae733c5b6d3cfd5e4b8282277b3f5e82d14ab306778b6f16a0?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"rubenlapalabrarazonada\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"El Proyecto Ilustrado - La Palabra Razonada","description":"Descubre el impacto del proyecto ilustrado en la raz\u00f3n, la democracia y la lucha por los derechos. Explora las ideas de Kant, Rousseau, Wollstonecraft y de Gouges.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/el-proyecto-ilustrado\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"El Proyecto Ilustrado - La Palabra Razonada","og_description":"Descubre el impacto del proyecto ilustrado en la raz\u00f3n, la democracia y la lucha por los derechos. Explora las ideas de Kant, Rousseau, Wollstonecraft y de Gouges.","og_url":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/el-proyecto-ilustrado\/","og_site_name":"La Palabra Razonada","article_published_time":"2025-02-20T09:00:00+00:00","article_modified_time":"2026-04-13T10:01:04+00:00","og_image":[{"width":1024,"height":420,"url":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/7245167468_11b6b9be14_b-e1739870799631.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"rubenlapalabrarazonada","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"rubenlapalabrarazonada","Temps estimat de lectura":"17 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/el-proyecto-ilustrado\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/el-proyecto-ilustrado\/"},"author":{"name":"rubenlapalabrarazonada","@id":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/#\/schema\/person\/59cb6b1b24076cf9ee7cb9ef6ba58a3f"},"headline":"El Proyecto Ilustrado","datePublished":"2025-02-20T09:00:00+00:00","dateModified":"2026-04-13T10:01:04+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/el-proyecto-ilustrado\/"},"wordCount":3972,"commentCount":5,"publisher":{"@id":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/#\/schema\/person\/6b14849be31992f9af8248d92551481c"},"image":{"@id":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/el-proyecto-ilustrado\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/7245167468_11b6b9be14_b-e1739870799631.jpg","articleSection":["Filosof\u00eda Moderna"],"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/lapalabrarazonada.es\/el-proyecto-ilustrado\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/el-proyecto-ilustrado\/","url":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/el-proyecto-ilustrado\/","name":"El Proyecto Ilustrado - La Palabra Razonada","isPartOf":{"@id":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/el-proyecto-ilustrado\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/el-proyecto-ilustrado\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/7245167468_11b6b9be14_b-e1739870799631.jpg","datePublished":"2025-02-20T09:00:00+00:00","dateModified":"2026-04-13T10:01:04+00:00","description":"Descubre el impacto del proyecto ilustrado en la raz\u00f3n, la democracia y la lucha por los derechos. Explora las ideas de Kant, Rousseau, Wollstonecraft y de Gouges.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/el-proyecto-ilustrado\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/lapalabrarazonada.es\/el-proyecto-ilustrado\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/el-proyecto-ilustrado\/#primaryimage","url":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/7245167468_11b6b9be14_b-e1739870799631.jpg","contentUrl":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/7245167468_11b6b9be14_b-e1739870799631.jpg","width":1024,"height":420,"caption":"El proyecto ilustrado"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/el-proyecto-ilustrado\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Historia de la Filosof\u00eda","item":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/category\/historia-de-la-filosofia\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"Filosof\u00eda Moderna","item":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/category\/historia-de-la-filosofia\/filosofia-moderna\/"},{"@type":"ListItem","position":4,"name":"El Proyecto Ilustrado"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/#website","url":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/","name":"La Paraula Raonada","description":"","publisher":{"@id":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/#\/schema\/person\/6b14849be31992f9af8248d92551481c"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":["Person","Organization"],"@id":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/#\/schema\/person\/6b14849be31992f9af8248d92551481c","name":"La Paraula Raonada","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/cropped-Designer-1.jpeg","url":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/cropped-Designer-1.jpeg","contentUrl":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/cropped-Designer-1.jpeg","width":512,"height":512,"caption":"La Palabra Razonada"},"logo":{"@id":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/cropped-Designer-1.jpeg"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/#\/schema\/person\/59cb6b1b24076cf9ee7cb9ef6ba58a3f","name":"rubenlaparaularaonada","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/c422be2cea783fae733c5b6d3cfd5e4b8282277b3f5e82d14ab306778b6f16a0?s=96&d=mm&r=g","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/c422be2cea783fae733c5b6d3cfd5e4b8282277b3f5e82d14ab306778b6f16a0?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/c422be2cea783fae733c5b6d3cfd5e4b8282277b3f5e82d14ab306778b6f16a0?s=96&d=mm&r=g","caption":"rubenlapalabrarazonada"}}]}},"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/7245167468_11b6b9be14_b-e1739870799631.jpg","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack-related-posts":[{"id":1937,"url":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/la-ilustracion-kantiana\/","url_meta":{"origin":1638,"position":0},"title":"La Il\u00b7lustraci\u00f3 kantiana","author":"rubenlapalabrarazonada","date":"abril 12, 2025","format":false,"excerpt":"Introducci\u00f3n: \u00bfPor qu\u00e9 hablar de Kant y la Ilustraci\u00f3n? La Ilustraci\u00f3n no fue solo un movimiento intelectual: fue un aut\u00e9ntico terremoto cultural que reconfigur\u00f3 el modo en que Occidente entiende la raz\u00f3n, la libertad y el poder. En el coraz\u00f3n de este movimiento se encuentra una pregunta aparentemente sencilla: \u00bfQu\u00e9\u2026","rel":"","context":"A &quot;Kant&quot;","block_context":{"text":"Kant","link":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/category\/historia-de-la-filosofia\/filosofia-moderna\/kant\/"},"img":{"alt_text":"","src":"","width":0,"height":0},"classes":[]},{"id":1643,"url":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/crisis-del-proyecto-ilustrado\/","url_meta":{"origin":1638,"position":1},"title":"Crisi del Projecte Il\u00b7lustrat i Cr\u00edtica Contempor\u00e0nia","author":"rubenlapalabrarazonada","date":"febrer 23, 2025","format":false,"excerpt":"Introducci\u00f3n El proyecto ilustrado, nacido en el siglo XVIII con la promesa de liberar a la humanidad mediante la raz\u00f3n y el progreso, ha sido objeto de intensos debates en la filosof\u00eda contempor\u00e1nea. Aunque sus ideales de libertad, igualdad y conocimiento transformaron las sociedades modernas, el siglo XX trajo consigo\u2026","rel":"","context":"A &quot;Filosof\u00eda Contempor\u00e1nea&quot;","block_context":{"text":"Filosof\u00eda Contempor\u00e1nea","link":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/category\/historia-de-la-filosofia\/filosofia-contemporanea\/"},"img":{"alt_text":"Crisis del proyecto ilustrado","src":"https:\/\/i0.wp.com\/lapalabrarazonada.es\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/istockphoto-1417886614-612x612-1.jpg?resize=350%2C200&ssl=1","width":350,"height":200,"srcset":"https:\/\/i0.wp.com\/lapalabrarazonada.es\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/istockphoto-1417886614-612x612-1.jpg?resize=350%2C200&ssl=1 1x, https:\/\/i0.wp.com\/lapalabrarazonada.es\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/istockphoto-1417886614-612x612-1.jpg?resize=525%2C300&ssl=1 1.5x"},"classes":[]},{"id":980,"url":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/filosofia-y-ciudadania-en-grecia\/","url_meta":{"origin":1638,"position":2},"title":"Filosofia i ciutadania a la Il\u00b7lustraci\u00f3 grega.","author":"rubenlapalabrarazonada","date":"gener 28, 2025","format":false,"excerpt":"T\u00edtulo completo del tema: Filosof\u00eda y ciudadan\u00eda en la Ilustraci\u00f3n griega. Los sofistas y S\u00f3crates. Aspasia de Mileto y el papel de la mujer en la cultura y la filosof\u00eda griega. \u00cdndice para la redacci\u00f3n Introducci\u00f3n: debate entre S\u00f3crates y los sofistas \/ fisis-nomos Giro antropol\u00f3gico \u00cdndice Ciudadan\u00eda: parres\u00eda, isegor\u00eda\u2026","rel":"","context":"A &quot;Filosof\u00eda Antigua&quot;","block_context":{"text":"Filosof\u00eda Antigua","link":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/category\/historia-de-la-filosofia\/filosofia-antigua\/"},"img":{"alt_text":"La filosof\u00eda antigua de 2\u00ba de bachillerato","src":"https:\/\/i0.wp.com\/lapalabrarazonada.es\/wp-content\/uploads\/2025\/01\/DALL%C2%B7E-2025-01-21-10.10.02-A-symbolic-image-representing-philosophy-and-citizenship-in-ancient-Greece-during-the-Enlightenment-period.-On-the-left-side-a-group-of-Greek-philoso-e1737573774839.webp?resize=350%2C200&ssl=1","width":350,"height":200,"srcset":"https:\/\/i0.wp.com\/lapalabrarazonada.es\/wp-content\/uploads\/2025\/01\/DALL%C2%B7E-2025-01-21-10.10.02-A-symbolic-image-representing-philosophy-and-citizenship-in-ancient-Greece-during-the-Enlightenment-period.-On-the-left-side-a-group-of-Greek-philoso-e1737573774839.webp?resize=350%2C200&ssl=1 1x, https:\/\/i0.wp.com\/lapalabrarazonada.es\/wp-content\/uploads\/2025\/01\/DALL%C2%B7E-2025-01-21-10.10.02-A-symbolic-image-representing-philosophy-and-citizenship-in-ancient-Greece-during-the-Enlightenment-period.-On-the-left-side-a-group-of-Greek-philoso-e1737573774839.webp?resize=525%2C300&ssl=1 1.5x, https:\/\/i0.wp.com\/lapalabrarazonada.es\/wp-content\/uploads\/2025\/01\/DALL%C2%B7E-2025-01-21-10.10.02-A-symbolic-image-representing-philosophy-and-citizenship-in-ancient-Greece-during-the-Enlightenment-period.-On-the-left-side-a-group-of-Greek-philoso-e1737573774839.webp?resize=700%2C400&ssl=1 2x"},"classes":[]},{"id":1304,"url":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/descartes-2-bachillerat\/","url_meta":{"origin":1638,"position":3},"title":"De l&#039;Edat Mitjana a la Modernitat: El M\u00f3n on Va sorgir Descartes","author":"rubenlapalabrarazonada","date":"gener 30, 2025","format":false,"excerpt":"Introducci\u00f3n Para entender la filosof\u00eda de Descartes en 2\u00ba bachillerato, no basta con estudiar sus ideas de manera aislada. Es fundamental situarlo dentro del contexto hist\u00f3rico y filos\u00f3fico en el que vivi\u00f3. Descartes no surge en el vac\u00edo: es heredero de una crisis intelectual que pone en cuesti\u00f3n las bases\u2026","rel":"","context":"A &quot;Filosof\u00eda Moderna&quot;","block_context":{"text":"Filosof\u00eda Moderna","link":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/category\/historia-de-la-filosofia\/filosofia-moderna\/"},"img":{"alt_text":"","src":"https:\/\/i0.wp.com\/img.youtube.com\/vi\/Wgof3VRkSm0\/0.jpg?resize=350%2C200","width":350,"height":200},"classes":[]},{"id":1088,"url":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/filosofia-arabe-y-judia\/","url_meta":{"origin":1638,"position":4},"title":"Filosofia \u00e0rab i jueva a l&#039;Edat Mitjana","author":"rubenlapalabrarazonada","date":"febrer 10, 2025","format":false,"excerpt":"Introducci\u00f3n La filosof\u00eda \u00e1rabe y jud\u00eda de la Edad Media desempe\u00f1\u00f3 un papel crucial en la transmisi\u00f3n y desarrollo del pensamiento cl\u00e1sico grecolatino hacia el Renacimiento europeo. Este periodo, que abarca desde los siglos VII al XV, fue testigo de una intensa actividad intelectual en los mundos \u00e1rabe e hispanojud\u00edo,\u2026","rel":"","context":"A &quot;Filosof\u00eda Medieval&quot;","block_context":{"text":"Filosof\u00eda Medieval","link":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/category\/historia-de-la-filosofia\/filosofia-medieval\/"},"img":{"alt_text":"La filosof\u00eda \u00e1rabe y jud\u00eda","src":"https:\/\/i0.wp.com\/lapalabrarazonada.es\/wp-content\/uploads\/2025\/01\/DALL%C2%B7E-2025-01-23-17.10.31-An-artistic-depiction-of-medieval-philosophers-Averroes-Ibn-Rushd-and-Maimonides-Moses-ben-Maimon-in-a-scholarly-setting-surrounded-by-books-and--e1739281989378.webp?resize=350%2C200&ssl=1","width":350,"height":200,"srcset":"https:\/\/i0.wp.com\/lapalabrarazonada.es\/wp-content\/uploads\/2025\/01\/DALL%C2%B7E-2025-01-23-17.10.31-An-artistic-depiction-of-medieval-philosophers-Averroes-Ibn-Rushd-and-Maimonides-Moses-ben-Maimon-in-a-scholarly-setting-surrounded-by-books-and--e1739281989378.webp?resize=350%2C200&ssl=1 1x, https:\/\/i0.wp.com\/lapalabrarazonada.es\/wp-content\/uploads\/2025\/01\/DALL%C2%B7E-2025-01-23-17.10.31-An-artistic-depiction-of-medieval-philosophers-Averroes-Ibn-Rushd-and-Maimonides-Moses-ben-Maimon-in-a-scholarly-setting-surrounded-by-books-and--e1739281989378.webp?resize=525%2C300&ssl=1 1.5x, https:\/\/i0.wp.com\/lapalabrarazonada.es\/wp-content\/uploads\/2025\/01\/DALL%C2%B7E-2025-01-23-17.10.31-An-artistic-depiction-of-medieval-philosophers-Averroes-Ibn-Rushd-and-Maimonides-Moses-ben-Maimon-in-a-scholarly-setting-surrounded-by-books-and--e1739281989378.webp?resize=700%2C400&ssl=1 2x"},"classes":[]},{"id":2054,"url":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/agnosticismo-huxley\/","url_meta":{"origin":1638,"position":5},"title":"L&#039;agnosticisme de Thomas Huxley","author":"rubenlapalabrarazonada","date":"abril 23, 2025","format":false,"excerpt":"Introducci\u00f3n El t\u00e9rmino \u201cagnosticismo\u201d fue acu\u00f1ado en 1869 por Thomas Henry Huxley, uno de los principales defensores del darwinismo en la Inglaterra victoriana. Sin embargo, m\u00e1s que una simple etiqueta epistemol\u00f3gica, el agnosticismo huxleyano representa una profunda transformaci\u00f3n en la manera de concebir la relaci\u00f3n entre la raz\u00f3n, la fe\u2026","rel":"","context":"A &quot;Agnosticismo&quot;","block_context":{"text":"Agnosticismo","link":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/category\/21-ontologismo-ateismo-y-agnosticismo\/agnosticismo\/"},"img":{"alt_text":"","src":"","width":0,"height":0},"classes":[]}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1638","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1638"}],"version-history":[{"count":21,"href":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1638\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3187,"href":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1638\/revisions\/3187"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1641"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1638"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1638"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1638"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}