{"id":2136,"date":"2025-05-12T09:00:00","date_gmt":"2025-05-12T09:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/?p=2136"},"modified":"2025-05-12T15:08:28","modified_gmt":"2025-05-12T15:08:28","slug":"locke-hume-sustancia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/locke-hume-sustancia\/","title":{"rendered":"Qu\u00e8 \u00e9s la subst\u00e0ncia? Una clau per entendre l'empirisme de Locke i Hume"},"content":{"rendered":"
Portada<\/a><\/span> \u00bb Temari oposicions<\/a><\/span> \u00bb 18. Els diferents plantejaments al voltant del concepte de subst\u00e0ncia. Valoraci\u00f3 cr\u00edtica del concepte de causalitat<\/a><\/span> \u00bb Qu\u00e8 \u00e9s la subst\u00e0ncia? Una clau per entendre l'empirisme de Locke i Hume<\/span><\/span><\/div>\n\n\n

Introducci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n

Poques nocions han estat tan problem\u00e0tiques a la hist\u00f2ria de la filosofia com la de \u00absubst\u00e0ncia\u00bb. Tot i que \u00e9s central en el pensament metaf\u00edsic des d'Arist\u00f2til, el gir empirista de la modernitat va obligar a repensar-la des de noves bases. En particular, l'an\u00e0lisi de la subst\u00e0ncia en l'empirisme de Locke i Hume revela un canvi profund en la manera de concebre la realitat: ja no com una cosa donada i autosuficient, sin\u00f3 com una cosa constru\u00efda a partir de l'experi\u00e8ncia. Aquesta transformaci\u00f3 no nom\u00e9s va alterar el curs de la metaf\u00edsica, sin\u00f3 que va anticipar alguns dels debats contemporanis sobre la identitat, el coneixement i el llenguatge.<\/p>\n\n\n\n

La subst\u00e0ncia en la tradici\u00f3 racionalista i aristot\u00e8lica<\/h2>\n\n\n\n

Abans d'entrar a l'an\u00e0lisi espec\u00edfica de Locke i Hume, cal situar breument la tradici\u00f3 contra la qual reaccionen. Des d'Arist\u00f2til, la subst\u00e0ncia \u00e9s all\u00f2 que hi ha en si mateix i serveix de suport als accidents. Per exemple, en el cas d'un arbre, el que t\u00e9 color, forma, mida \u00e9s una subst\u00e0ncia. Aquesta noci\u00f3 va ser reelaborada pels escol\u00e0stics medievals i represa pels racionalistes moderns com Descartes, per als quals la subst\u00e0ncia era all\u00f2 que podia existir per si mateix (res cogitans i res extensa).<\/p>\n\n\n\n

Tot i aix\u00f2, aquest enfocament pressuposa que tenim acc\u00e9s a la subst\u00e0ncia m\u00e9s enll\u00e0 de les seves propietats sensibles, una idea que els empiristes posaran en dubte. L'empirisme, com a corrent filos\u00f2fic, es caracteritza precisament per afirmar que tot coneixement deriva de l'experi\u00e8ncia. A partir d\u00b4aquesta premissa, el concepte tradicional de subst\u00e0ncia queda en dubte.<\/p>\n\n\n\n

John Locke: la subst\u00e0ncia com \u00abalguna cosa, no s\u00e9 qu\u00e8\u00bb<\/h2>\n\n\n\n

En el seu Assaig sobre l'enteniment hum\u00e0 (1690), John Locke intenta reconciliar l'empirisme amb certs elements del pensament metaf\u00edsic tradicional. Per a Locke, totes les nostres idees deriven de l'experi\u00e8ncia, externa (sensaci\u00f3) o interna (reflexi\u00f3). Per\u00f2 quan intentem pensar en all\u00f2 que subjau a les qualitats sensibles, ens trobem amb una dificultat.<\/p>\n\n\n\n

Locke introdueix el concepte de \u00absubst\u00e0ncia\u00bb com aquesta \u00abalguna cosa, no s\u00e9 qu\u00e8\u00bb (something, I know not what) que creiem que \u00e9s darrere de les qualitats que percebem. Per exemple, quan veiem una poma, percebem color, sabor, textura, per\u00f2 tendim a pensar que hi ha una cosa que sost\u00e9 aquestes qualitats. Aquesta \u00abuna cosa\u00bb \u00e9s la subst\u00e0ncia.<\/p>\n\n\n\n

Ara b\u00e9, per a Locke, aquesta idea pertany al tipus d'idees compostes. Espec\u00edficament, la idea de subst\u00e0ncia \u00e9s una idea complexa formada per la combinaci\u00f3 de diverses idees simples (com color, forma, moviment) que solem trobar juntes a l'experi\u00e8ncia, juntament amb la suposici\u00f3 addicional \u2014encara que fosca\u2014 que hi ha alguna cosa que les sustenta. Aquesta construcci\u00f3 respon m\u00e9s a una necessitat psicol\u00f2gica que no pas a una impressi\u00f3 emp\u00edrica directa.<\/p>\n\n\n\n

Locke reconeix que aquesta idea no prov\u00e9 directament de lexperi\u00e8ncia. \u00c9s una suposici\u00f3 necess\u00e0ria, gaireb\u00e9 psicol\u00f2gica, per explicar la coher\u00e8ncia dels objectes. D?aqu\u00ed ve la seva famosa expressi\u00f3: \u00abuna suposici\u00f3 de no sabem qu\u00e8, suport de qualitats que trobem unides\u00bb. Aix\u00ed, la subst\u00e0ncia a Locke \u00e9s una idea confusa, una exig\u00e8ncia de la ment m\u00e9s que una dada dels sentits.<\/p>\n\n\n\n

David Hume: la dissoluci\u00f3 de la subst\u00e0ncia<\/h2>\n\n\n\n

David Hume portar\u00e0 aquesta cr\u00edtica al seu extrem l\u00f2gic. En el seu \u00abTractat de la naturalesa humana\u00bb (1739), Hume parteix del mateix principi que Locke: tot coneixement deriva d'impressions sensibles. Per\u00f2, a difer\u00e8ncia de Locke, no concedeix cap validesa a idees que no siguin procedents clarament d'una impressi\u00f3. Aix\u00ed, si no tenim una impressi\u00f3 directa de la subst\u00e0ncia, aleshores la idea de subst\u00e0ncia no t\u00e9 sentit.<\/p>\n\n\n\n

Per Hume, el que anomenem jo o objecte \u00e9s simplement un feix de percepcions. No hi ha subst\u00e0ncia subjacent, sin\u00f3 una successi\u00f3 d'impressions enlla\u00e7ades per la mem\u00f2ria i el costum. De la mateixa manera, quan parlem d'un objecte com una taula, en realitat nom\u00e9s estem agrupant certes percepcions (duresa, color, forma) sota un costum ling\u00fc\u00edstic.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 porta a una conclusi\u00f3 radical: la idea de subst\u00e0ncia no \u00e9s res m\u00e9s que una ficci\u00f3 generada per la imaginaci\u00f3. "No hi ha impressi\u00f3 constant i invariable de la subst\u00e0ncia", escriu Hume, per tant, no podem sostenir racionalment la seva exist\u00e8ncia. En canvi, el que tenim \u00e9s una estructura d'h\u00e0bits mentals que ens fa pensar que hi ha una identitat subjacent on nom\u00e9s hi ha canvi.<\/p>\n\n\n\n

Implicacions filos\u00f2fiques i epistemol\u00f2giques<\/h2>\n\n\n\n

La cr\u00edtica de la subst\u00e0ncia a l'empirisme de Locke i Hume t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies de gran import\u00e0ncia. En primer lloc, redefineix la noci\u00f3 didentitat personal. Per a Locke, la identitat est\u00e0 lligada a la continu\u00eftat de la consci\u00e8ncia (mem\u00f2ria), mentre que per a Hume ni tan sols aix\u00f2 garanteix una identitat substancial.<\/p>\n\n\n\n

En segon lloc, afecta l'estatut del coneixement. Si no hi ha subst\u00e0ncies, sin\u00f3 nom\u00e9s percepcions, aleshores el coneixement no es pot recolzar en ess\u00e8ncies estables, sin\u00f3 nom\u00e9s en regularitats de l'experi\u00e8ncia. Aix\u00f2 anticipa, en certa manera, el gir kanti\u00e0: la necessitat d\u201festructures mentals que ordenin el caos fenom\u00e8nic.<\/p>\n\n\n\n

En tercer lloc, t\u00e9 implicacions ling\u00fc\u00edstiques. La noci\u00f3 de subst\u00e0ncia est\u00e0 profundament arrelada en el llenguatge (subjecte de predicaci\u00f3), per\u00f2 si aquesta noci\u00f3 no t\u00e9 fonament emp\u00edric, aleshores hem de replantejar la nostra manera de parlar sobre el m\u00f3n. Aquesta l\u00ednia de pensament influir\u00e0 en autors posteriors com Berkeley, Kant o fins i tot en el positivisme l\u00f2gic del segle XX.<\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3<\/h2>\n\n\n\n

La subst\u00e0ncia a l'empirisme de Locke i Hume marca un moment decisiu en la hist\u00f2ria de la filosofia. A trav\u00e9s de la seva cr\u00edtica, tots dos autors ens obliguen a repensar all\u00f2 que entenem per realitat, identitat i coneixement. Locke, amb la seva \u00abalguna cosa, no s\u00e9 qu\u00e8\u00bb, reconeix la necessitat psicol\u00f2gica de postular una subst\u00e0ncia, encara que n'admet la foscor. Hume, m\u00e9s radical, rebutja completament la noci\u00f3, reduint-la a una ficci\u00f3 de la imaginaci\u00f3. Aquest pas \u00e9s clau per entendre el tr\u00e0nsit de la metaf\u00edsica cl\u00e0ssica a la cr\u00edtica moderna i el sorgiment de noves maneres de pensar l'experi\u00e8ncia humana.<\/p>\n\n\n

\"Comentario<\/a><\/div>\n
Comentari de text de Hume i la Investigaci\u00f3 sobre el Coneixement Hum\u00e0<\/a><\/div><\/div><\/div>\n
\"\u00bfQu\u00e9<\/a><\/div>\n
Qu\u00e8 \u00e9s la subst\u00e0ncia? Una clau per entendre l'empirisme de Locke i Hume<\/a><\/div><\/div><\/div>\n
\"Comentario<\/a><\/div>\n
Hum davant la q\u00fcesti\u00f3 de D\u00e9u: agnosticisme i cr\u00edtica filos\u00f2fica<\/a><\/div><\/div><\/div>\n
\"Comentario<\/a><\/div>\n
L'emotivisme moral de David Hume<\/a><\/div><\/div><\/div>\n
\"Comentario<\/a><\/div>\n
Comentari de text \u2013 Hume. Tractat de la naturalesa humana<\/a><\/div><\/div><\/div>\n
\"Comentario<\/a><\/div>\n
Comentari de text \u2013 David Hume. Investigaci\u00f3 sobre l'entesa humana (PAU 2022)<\/a><\/div><\/div><\/div>\n
\"David<\/a><\/div>\n
David Hume i la cr\u00edtica a les proves de l'exist\u00e8ncia de D\u00e9u<\/a><\/div><\/div><\/div>\n
\"Comentario<\/a><\/div>\n
Comentari de text de Locke resolt \u2013 Assaig sobre l'entesa humana<\/a><\/div><\/div><\/div>\n
\"Comentario<\/a><\/div>\n
Comentari de text de Hume resolt<\/a><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div> <\/div>