{"id":3036,"date":"2026-02-24T07:27:01","date_gmt":"2026-02-24T07:27:01","guid":{"rendered":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/?p=3036"},"modified":"2026-05-29T16:31:42","modified_gmt":"2026-05-29T16:31:42","slug":"potencia-y-limites-de-la-razon-en-la-filosofia-de-kant","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/potencia-y-limites-de-la-razon-en-la-filosofia-de-kant\/","title":{"rendered":"Pot\u00e8ncia i l\u00edmits de la ra\u00f3 a la filosofia de Kant"},"content":{"rendered":"
Portada<\/a><\/span> \u00bb Hist\u00f2ria de la Filosofia<\/a><\/span> \u00bb Filosofia Moderna<\/a><\/span> \u00bb Pot\u00e8ncia i l\u00edmits de la ra\u00f3 a la filosofia de Kant<\/span><\/span><\/div>\n\n\n

Introducci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n

A la filosofia d'Immanuel Kant, la ra\u00f3 no t\u00e9 un \u00fanic \u00e0mbit d'aplicaci\u00f3. Es pot orientar al coneixement del que \u00e9s oa la determinaci\u00f3 del que ha de ser. Per aix\u00f2 Kant distingeix entre \u00fas te\u00f2ric<\/strong> y \u00fas pr\u00e0ctic<\/strong> de la ra\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Al seu \u00fas te\u00f2ric<\/strong>, la ra\u00f3 s'ocupa del coneixement i intenta fonamentar la metaf\u00edsica. La seva tasca \u00e9s explicar la realitat, establir lleis que descriguin la realitat i fonamentar la ci\u00e8ncia. Al seu \u00fas pr\u00e0ctic<\/strong>, en canvi, la ra\u00f3 no cerca con\u00e8ixer, sin\u00f3 legislar. Aqu\u00ed la ra\u00f3 no cerca lleis que descriguin la realitat, sin\u00f3 que orientin lacci\u00f3 humana. \u00c9s l'\u00e0mbit de la moral.<\/p>\n\n\n\n

A partir d'aquesta distinci\u00f3 es pot entendre la tesi central de Kant: la ra\u00f3 \u00e9s poderosa, per\u00f2 finita i limitada a l'\u00e0mbit del coneixement, on no pot assolir les coses en si mateixes; i, tanmateix, assoleix la m\u00e0xima dignitat en l'\u00e0mbit pr\u00e0ctic, on l'imperatiu categ\u00f2ric es presenta com una obligaci\u00f3 incondicionada.<\/p>\n\n\n\n

La ra\u00f3 i all\u00f2 incondicionat<\/h2>\n\n\n\n

Mentre que Descartes considerava que la ra\u00f3 \u00e9s la facultat que ens capacita per discernir i per diferenciar entre all\u00f2 veritable i fals, entre all\u00f2 bo i all\u00f2 dolent, Kant atribueix aquesta capacitat a l'enteniment, a la capacitat de formular judicis. Per a Kant, la ra\u00f3 \u00e9s la facultat de la ment que es pregunta per all\u00f2 incondicionat<\/strong>. Quan fem servir la ra\u00f3 de forma te\u00f2rica, aquesta es pregunta pel que Kant anomena les \u00abidees de la ra\u00f3\u00bb, \u00e9s a dir, D\u00e9u, \u00e0nima i m\u00f3n. En el seu \u00fas pr\u00e0ctic, relacionat amb la vida moral, aquesta capacitat el que cercar\u00e0 ser\u00e0 algun tipus de criteri que la validesa del qual sigui incondicional. Aquest criteri l'anomenar\u00e0 \u00abimperatiu categ\u00f2ric\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

\u00das te\u00f2ric de la ra\u00f3<\/h2>\n\n\n\n
\n