{"id":3422,"date":"2026-09-18T11:04:05","date_gmt":"2026-09-18T11:04:05","guid":{"rendered":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/?p=3422"},"modified":"2026-09-22T18:27:38","modified_gmt":"2026-09-22T18:27:38","slug":"textos-para-repasar-el-comentario-de-texto-1o-bach","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/lapalabrarazonada.es\/ca\/textos-para-repasar-el-comentario-de-texto-1o-bach\/","title":{"rendered":"Textos per repassar el comentari de text \u2013 1r bach"},"content":{"rendered":"
Portada<\/a><\/span> \u00bb Filosofia (1r BACH)<\/a><\/span> \u00bb Textos per repassar el comentari de text \u2013 1r bach<\/span><\/span><\/div>\n\n\n

En aquesta entrada trobareu una s\u00e8rie de textos, que anir\u00e9 ampliant a poc a poc, perqu\u00e8 pugueu practicar el comentari de text.<\/p>\n\n\n\n

Sobre S\u00f2crates<\/h2>\n\n\n\n

S\u00f2crates i els mites<\/h3>\n\n\n\n
\n

Els mites exercien una funci\u00f3 important en la cultura grega, perqu\u00e8 transmetien relats, valors i models de conducta compartits. Gr\u00e0cies a ells, els ciutadans podien recon\u00e8ixer-se com a membres d'una mateixa comunitat i comprendre de manera semblant q\u00fcestions com ara la just\u00edcia, la virtut o la relaci\u00f3 amb els d\u00e9us. No obstant aix\u00f2<\/strong>, que una creen\u00e7a sigui compartida per tots no vol dir necess\u00e0riament que sigui veritable o justa.<\/p>\n\n\n\n

S\u00f2crates representa precisament l'aparici\u00f3 d'aquest dubte. En lloc d'acceptar una idea perqu\u00e8 procedia de la tradici\u00f3 o perqu\u00e8 la majoria la considerava correcta, preguntava qu\u00e8 significava realment i quines raons es podien oferir per defensar-la. Aix\u00f2 vol dir que<\/strong> la filosofia socr\u00e0tica introdueix una tensi\u00f3 dins de la pr\u00f2pia comunitat: obliga a examinar racionalment algunes de les creences que contribueixen a mantenir-la unida.<\/p>\n\n\n\n

Per tant<\/strong>, sostinc que el conflicte entre S\u00f2crates i la tradici\u00f3 no es pot entendre simplement com una oposici\u00f3 entre mite i ra\u00f3. Una societat necessita creences compartides per cooperar, per\u00f2 tamb\u00e9<\/strong> necessita ser capa\u00e7 de q\u00fcestionar-les per evitar que errors o injust\u00edcies es mantinguin nom\u00e9s per costum. Per aix\u00f2<\/strong> la figura de S\u00f2crates es pugui entendre com a expressi\u00f3 d'una doble necessitat: pert\u00e0nyer a una comunitat i, alhora, examinar cr\u00edticament les idees sobre les quals aquesta comunitat se sost\u00e9.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

S\u00f2crates, el daimon i l'autoconeixement<\/h3>\n\n\n\n
\n

Als di\u00e0legs de Plat\u00f3, S\u00f2crates parla d'un senyal interior, el seu daimon<\/em>, que en determinats moments us adverteix que no ha d'actuar de certa manera. Aquest senyal no li proporciona coneixements ni decideix per ell, per\u00f2 l'obliga a aturar-se i parar atenci\u00f3 a si mateix. Per aix\u00f2, el daimon<\/em> es pot relacionar amb una de les tasques fonamentals de la filosofia socr\u00e0tica: l'autoconeixement.<\/p>\n\n\n\n

Con\u00e8ixer-se un mateix no consisteix \u00fanicament a saber com som, sin\u00f3 tamb\u00e9 a examinar les nostres creences, les nostres decisions i els motius que ens porten a actuar. S\u00f2crates interroga els altres, per\u00f2 tamb\u00e9 converteix la seva pr\u00f2pia vida en objecte d'examen. En aquest sentit, l'atenci\u00f3 al daimon<\/em> expressa una actitud filos\u00f2fica: abans d'actuar, l'individu ha de ser capa\u00e7 d'escoltar, aturar-se i preguntar-se si all\u00f2 que far\u00e0 \u00e9s realment correcte.<\/p>\n\n\n\n

Per tant, el daimon<\/em> es pot entendre com una imatge de la import\u00e0ncia que S\u00f2crates concedeix a la vida interior. No substitueix la ra\u00f3, per\u00f2 recorda que una vida guiada \u00fanicament pel costum, els desitjos o l'opini\u00f3 dels altres \u00e9s una vida insuficientment examinada. L'autoconeixement exigeix aprendre a recon\u00e8ixer qu\u00e8 passa en un mateix i convertir aquesta reflexi\u00f3 interior en una guia per a la pr\u00f2pia conducta.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

S\u00f2crates i l'intel\u00b7lectualisme moral<\/h3>\n\n\n\n
\n

A la Apologia<\/em>, S\u00f2crates presenta la filosofia com una activitat d'examen constant. Interroga els qui creuen saber i, alhora, reconeix els l\u00edmits del seu propi coneixement. Aquest autoexamen t\u00e9 una dimensi\u00f3 moral: per viure b\u00e9 no n'hi ha prou de seguir els costums o acceptar el que pensa la majoria, sin\u00f3 que cal preguntar-se qu\u00e8 \u00e9s realment just, bo o virtu\u00f3s.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta idea es relaciona amb l'anomenat intel\u00b7lectualisme moral socr\u00e0tic. L'intel\u00b7lectualisme moral sost\u00e9 que qui coneix veritablement el b\u00e9 actua d'acord amb ell i que, per tant, qui obra malament ho fa per ignor\u00e0ncia.<\/strong> Si qui coneix veritablement el b\u00e9 actua d'acord amb ell, aleshores obrar malament significa, en el fons, no comprendre correctament qu\u00e8 \u00e9s bo per a un mateix. Per aix\u00f2, l'autoconeixement \u00e9s tan important. Con\u00e8ixer-se no consisteix nom\u00e9s a saber com som, sin\u00f3 tamb\u00e9 a descobrir les nostres pr\u00f2pies contradiccions, recon\u00e8ixer la nostra ignor\u00e0ncia i examinar les raons que guien les nostres decisions.<\/p>\n\n\n\n

Per tant, quan S\u00f2crates afirma que una vida sense examen no mereix ser viscuda, defensa tamb\u00e9 una determinada concepci\u00f3 de la moral. La cura d'un mateix exigeix coneixement, reflexi\u00f3 i revisi\u00f3 constant de les creences pr\u00f2pies. D'aquesta manera, l'autoexamen filos\u00f2fic no \u00e9s una activitat purament te\u00f2rica: \u00e9s una condici\u00f3 per viure millor, perqu\u00e8 nom\u00e9s qui intenta comprendre veritablement el b\u00e9 pot orientar-ne la conducta.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Descartes \u2013 2n par\u00e0graf del Discurs del m\u00e8tode<\/h2>\n\n\n\n

Per comentar aquest text, \u00e9s recomanable que abans s'hagi ent\u00e8s b\u00e9 el primer par\u00e0graf del Discurs del m\u00e8tode de Descartes:<\/p>\n\n\n

\"comentario<\/a><\/div>\n
Comentari de text de Descartes resolt \u2013 Discurs del m\u00e8tode<\/a><\/div>
Introducci\u00f3 El Discurs del M\u00e8tode de Ren\u00e9 Descartes \u00e9s una de les obres m\u00e9s influents de la filosofia moderna, estudiada\u2026<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div> <\/div>