Historia de la Filosofía en 2º de Bachillerato:

Història de la Filosofia a 2n de Batxillerat: Guia Completa

Introducció

L'assignatura d'Història de la Filosofia a 2n de Batxillerat és una de les més apassionants i desafiadores del currículum. L'objectiu principal és proporcionar a l'alumnat una visió àmplia i rigorosa dels principals corrents, problemes i autors que han marcat el desenvolupament del pensament occidental. Dividida en quatre blocs temàtics -filosofia antiga, medieval, moderna i contemporània- aquesta matèria també prepara els estudiants per a l'examen d'accés a la universitat (PAU) a la Comunitat Valenciana.

Les grans branques de la filosofia

Al llarg del curs estudiarem autors, corrents i problemes molt diferents, però la majoria es poden situar dins d'unes poques grans branques de la filosofia. Conèixer-les permet entendre millor l'estructura de l'assignatura i veure que molts dels temes que apareixeran més endavant estan connectats entre ells.

La metafísica s'ocupa de la realitat i dels seus fonaments: què hi ha, què vol dir ser o si hi ha alguna cosa més enllà d'allò que percebem. Dins d'ella, la ontologia estudia l'ésser i l'existència, mentre que la epistemologia es pregunta pel coneixement: què podem conèixer, com el coneixem i quins en són els límits. Aquestes qüestions apareixeran, per exemple, en estudiar el problema de la realitat als presocràtics, la metafísica de Plató, el debat medieval sobre Déu o la recerca moderna d'un fonament segur per al coneixement.

La antropologia filosòfica es pregunta què és l'ésser humà: de què estem compostos, si som lliures, quina és la nostra relació amb la natura i la cultura o quin sentit pot tenir la nostra existència. Al llarg del temari veurem respostes molt diferents, des del problema de l'ànima a Plató i Aristòtil fins a les concepcions modernes i contemporànies de la llibertat, la identitat i la condició humana.

La ètica estudia l'acció humana i tracta de respondre preguntes com què hem de fer, què vol dir actuar bé o en què consisteix una vida bona. Al temari apareixerà des de l'ètica de Sòcrates, Plató i Aristòtil fins a l'estoïcisme i l'epicureisme, passant després per diferents concepcions modernes i contemporànies de la moral.

Finalment, la filosofia política reflexiona sobre la nostra vida en comú: què fa que una societat sigui justa, quina és la millor forma de govern, què legitima el poder o quins drets s'haurien de reconèixer. Aquestes qüestions apareixeran ja al debat polític entre sofistes, Plató i Aristòtil i continuaran més endavant en les teories del contracte social, la Il·lustració i les crítiques contemporànies de la societat i del poder.

La divisió entre aquestes branques serveix per orientar-nos, però no les hem d'entendre com a compartiments aïllats. En filosofia, una pregunta sol conduir a una altra: la nostra concepció de l'ésser humà influeix en la nostra manera d'entendre la moral, i les nostres idees sobre el bé i la justícia condicionen la nostra manera de pensar la societat. El temari del curs es pot entendre, per tant, com la història de les diferents respostes que els filòsofs han donat a aquestes grans preguntes. També hem de tenir en compte que hi ha altres branques, com la lògica, la filosofia de la ciència o l'estètica -filosofia de l'art-, però no entren al temari d'aquesta assignatura.

Blocs Temàtics de la Història de la Filosofia de 2n de batxillerat

Filosofia Antiga

El primer bloc se centra en l'origen del pensament filosòfic a la Grècia clàssica. S'estudien figures com Sòcrates, Plató i Aristòtil, així com les escoles hel·lenístiques com l'estoïcisme i l'epicureisme. Aquest període es caracteritza per cercar explicacions racionals sobre la natura, l'ésser humà i la societat, marcant l'inici de la reflexió crítica.

Filosofia Medieval

En aquest bloc s'hi analitza la síntesi entre la filosofia grega i les religions monoteistes. Sant Agustí i Tomàs d'Aquino són figures clau, representant la tensió entre fe i raó. A més, s'hi inclou la influència de la filosofia àrab i jueva a través de pensadors com Averroes i Maimònides.

Filosofia Moderna

La filosofia moderna abraça des del Renaixement fins al segle XVIII, un període marcat pel sorgiment de la ciència moderna i el racionalisme. Descartes, Locke, Hume i Kant són els autors més representatius. Aquest bloc explora temes com ara la metodologia científica, l'empirisme i la teoria del coneixement.

Filosofia Contemporània

El darrer bloc estudia els segles XIX i XX, amb autors com Hegel, Marx, Nietzsche i Heidegger. S'aborden qüestions com la crítica a l'idealisme, el materialisme històric, l'hermenèutica i la fenomenologia, així com l'impacte de la filosofia als moviments polítics i socials.

L'Examen EBAU de filosofia a la Comunitat Valenciana

Estructura de l'Examen

L'examen consta de tres parts principals:

  1. Comentari de Text (4 punts): L'alumnat ha de triar un dels dos textos proposats i respondre tres preguntes: tema del text, tesi defensada i contextualització històrica i filosòfica.
  2. Conceptes (2 punts): Es presenten quatre conceptes i se n'han de definir dos, explicant-los i contextualitzant-los breument.
  3. Redacció (4 punts): L'alumnat tria un dels dos temes proposats i desenvolupa una redacció, incloent-hi una anàlisi crítica i una relació amb aspectes actuals.

Tipus de Preguntes

  • Comentari de Text: Aquesta part de l'examen convida a l'alumnat a demostrar la seva capacitat per identificar el tema i la tesi principal d'un text filosòfic, analitzant-ne les idees clau. A més, han de situar el text en el context historicofilosòfic, establint connexions amb altres autors o corrents rellevants. L'habilitat per captar les relacions entre les idees i el marc històric és essencial en aquesta secció. Descobreix aquí com fer un bon comentari de text.
  • Definició de Conceptes: Es tracta d'una tasca que mesura la precisió conceptual de l'alumnat. Cada definició ha de ser clara i estar recolzada per la contextualització històrica. Per exemple, explicar «logos» no sols implica descriure'l, sinó també situar-lo en el pensament presocràtic i la seva evolució en la filosofia clàssica.
  • Redacció Temàtica: Aquest exercici exigeix una reflexió profunda sobre un tema específic, que l'alumnat ha de desenvolupar amb arguments clars i ben estructurats. A més d'explorar el tema, és crucial connectar les idees amb qüestions contemporànies, com ara l'impacte de la filosofia en debats actuals sobre ètica, política o ciència. Descobreix aquí com fer una bona redacció.

Criteris de Correcció

  1. Comentari de Text: Aquesta secció de l'examen avalua tres aspectes fonamentals. En primer lloc, la identificació necessita el tema o el problema que aborda el text (1 punt). En segon lloc, la claredat a l'explicació de la tesi principal de l'autor, així com de les idees secundàries que la sustenten (1 punt). Finalment, la capacitat per situar el text en el seu context historicofilosòfic, relacionant-lo amb altres pensadors o corrents de pensament que tractin temes similars (2 punts). Aquesta part de l'examen fomenta una anàlisi profunda i una comprensió global del text.
  2. Conceptes: En aquesta secció, cada concepte és avaluat en funció de la seva definició (fins a 0.5 punts) i la seva contextualització històrica o filosòfica (fins a 0.5 punts). La definició ha de ser clara, precisa i fidel al significat que el concepte té a la seva època o corrent filosòfic de referència. La contextualització, per la seva banda, implica situar el concepte dins el marc històric i filosòfic en què adquireix sentit, incloent referències a autors, escoles o debats que l'hagin desenvolupat o utilitzat.
  3. Redacció: La redacció constitueix una part essencial de l'examen, ja que permet a l'alumnat demostrar-ne la capacitat de reflexió i argumentació crítica. Els criteris de correcció inclouen la coherència estructural, la claredat i la profunditat de l'anàlisi, i l'habilitat per connectar el tema filosòfic amb qüestions actuals rellevants (per exemple, dilemes ètics, avenços científics o problemes socials). Es valora especialment l'originalitat de l'enfocament i la capacitat per sintetitzar idees complexes de manera accessible i argumentada.

Conceptes – Filosofia 2n Batxillerat

Llista de conceptes de Filosofia Antiga

  • Mite
  • Logos
  • Arché
  • Fisi
  • Noms
  • Psyche / Ànima (a Aristòtil ia Plató)
  • Cos (a Aristòtil ia Plató)
  • Bé a Plató
  • Idea a Plató
  • Intel·lectualisme moral
  • Areté / virtut (a Aristòtil ia Plató)
  • Eudaimònia a Aristòtil
  • Justícia a Aristòtil ia Plató
  • Polis

Llista de conceptes de Filosofia Medieval:

  • Fe (a la filosofia medieval, a Sant Agustí, a Tomàs d'Aquino ia Averroes)

Llista de conceptes de Filosofia Moderna:

  • Mètode a Descartes
  • Cogit a Descartes
  • Dubte metòdic a Descartes
  • Substància (a Descartes ia Spinoza)
  • Percepció, sensació i reflexió a Locke
  • Relacions d'idees a Hume
  • Qüestions de fet a Hume
  • Causalitat a Hume
  • Judici sintètic a priori a Kant
  • Noúmen i fenomen a Kant
  • Il·lustració a Kant
  • Ús públic i privat de la raó a Kant
  • Majoria d'edat i minoria d'edat a Kant
  • Imperatiu categòric a Kant
  • Declaració de drets

Llista de conceptes de la filosofia del segle XIX:

  • Filosofia de la sospita (a Marx ia Nietzsche)
  • Infraestructura a Marx
  • Materialisme històric
  • Relacions de producció a Marx
  • Mitjans de producció o forces productives a Marx
  • Esdevenir Nietzsche
  • Món veritable a Nietzsche

Llista de conceptes de la filosofia del segle XX:

  • Existencialisme
  • Gènere
  • Sexe

Descarregar l'examen de Filosofia 2025 Comunitat Valenciana

Si us interessa conèixer els criteris de correcció de l'examen de l'EBAU de 2025 amb més deteniment, descarrega't aquest arxiu:

Per aquí us deixo també els exàmens que van sortir l'any passat a l'EBAU:

Exàmens d'Història de la Filosofia de la Selectivitat d'anys anteriors

Per aquí us deixo una entrada on trobareu els exàmens que han sortit a l'EBAU d'altres anys:

Introducció En aquesta entrada trobaràs tots els exàmens de l'assignatura d'Història de la Filosofia que han fet …

Conclusió

La Història de la Filosofia a 2n de Batxillerat no només prepara els estudiants per a l'examen d'accés a la universitat, sinó que també els ofereix eines per reflexionar críticament sobre el món. Conèixer els principals corrents filosòfics i les seves implicacions històriques és essencial per entendre els grans debats del nostre temps.