Introducció
En aquesta entrada et trobaràs amb un comentari de text resolt de Nietzsche. Es tracta del fragment “Com el 'món veritable' va acabar convertint-se en una faula‘, inclòs a El crepuscle dels ídols (1889), on Friedrich Nietzsche exposa amb el seu característic estil aforístic i sarcàstic una crítica demolidora a la història de la metafísica occidental. Aquest text ha estat proposat en diverses ocasions en exàmens de selectivitat, especialment dins del bloc de filosofia contemporània, a l'epígraf “Filosofia de la sospita: decadència i dissolució de la filosofia occidental. Marx i Nietzsche”.
Nietzsche ens guia en sis passos a través del procés pel qual la idea d'un “món veritable” –concebut des de Plató fins a Kant com una cosa més real que el món sensible– acaba sent rebutjada com una invenció, una il·lusió: una faula.
Criteris de correcció del comentari de text
Segons el model d'examen PAU 2025, el comentari de text consta de tres apartats:
- Tema o problemàtica del text (1 punt): S'ha de formular de manera clara a 1 o 2 frases.
- Tesi defensada i explicació de les idees (1 punt): Requereix explicar la idea central del text i els arguments que la sustenten, en unes 100 paraules.
- Contextualització i relació amb altres autors (2 punts): Suposa emmarcar el text en el context filosòfic i comparar-lo amb altres autors o corrents afins o enfrontats (unes 200 paraules).
🔗 Consulta també la nostra guia completa sobre com fer un comentari de text filosòfic per a l'EBAU, on expliquem detalladament cada part de l'examen i oferim plantilles de resposta.
Fragment de Nietzsche
Com el 'món veritable' va acabar convertint-se en una faula
Com el “món veritable” va acabar convertint-se en una faula
Història d'un error:
1. El món veritable, assequible al savi, al piadós, al virtuós, ell viu en aquest món, és aquest món.
(La forma més antiga de la Idea, relativament intel·ligent, simple, convincent. Transcripció de la tesi «jo, Plató, sóc la veritat».)
2. El món veritable, inassequible per ara, però promès al savi, al piadós, al virtuós («el pecador que fa penitència»).
(Progrés de la Idea: aquesta es torna més subtil, més capciosa, més inaprensible, — es converteix en una dona, es fa cristiana…)
3. El món veritable, inassequible, indemostrable, imprometible, però, ja com a pensat, un consol, una obligació, un imperatiu.
(En el fons, el vell Sol, però vist a través de la boira i l'escepticisme; la Idea, sublimitzada, pàl·lida, nòrdica, kònigsberguencs.)
4. El món veritable – inassequible? En tot cas, inabastat. I quan inabastat, també desconegut. Per tant, tampoc consolador, redemptor, obligant: a què ens podria obligar alguna cosa desconeguda?
(Demà gris. Primer badall de la raó. Cant del gall del positivisme.)
5. El «món veritable» – una Idea que ja no serveix per a res, que ja ni tan sols obliga, – una Idea que s'ha tornat inútil, supèrflua, per consegüent una Idea refutada: eliminem-la!
(Dia clar; esmorzar; retorn delbon sens [bon sentit] i de la jovialitat; rubor avergonyit de Plató; soroll endimoniat de tots els esperits lliures.)
6. Hem eliminat el món veritable: quin món ha quedat?, potser l'aparent?… No!, en eliminar el món veritable hem eliminat també l'aparent!
(Migdia, instant de l'ombra més curta; final de l'error més llarg; punt culminant de la humanitat)
Nietzsche. El crepuscle dels ídols. “Com el 'món veritable' va acabar convertint-se en una faula‘. Trad. d'Andrés Sánchez Pascual. Aliança Editorial. pp. 51-52.
Comentari de text resolt de Nietzsche
1. Tema o problemàtica del text
El text tracta la crítica de Nietzsche a la noció d'un “món veritable”, concepte central en la tradició metafísica occidental des de Plató. Nietzsche mostra com aquesta idea ha evolucionat i finalment s'ha enfonsat.
2. Tesi defensada i desenvolupament didees
Nietzsche sosté que el concepte del “món veritable” ha estat un error històric de la filosofia occidental, una construcció fictícia que ha servit per menysprear el món sensible i la vida terrenal. En aquest fragment, dissecciona la seva evolució en sis etapes, que simbolitzen la progressiva decadència d'aquesta idea des de la gènesi fins a la refutació completa. La primera etapa correspon a la formulació platònica del món de les idees, concebut com l'autèntica realitat davant del món canviant dels sentits. Posteriorment, amb el cristianisme, aquest món veritable es trasllada a l'àmbit escatològic, com a promesa de salvació post mortem. A la modernitat, especialment a Kant, el món veritable es converteix en un postulat pràctic de la raó moral, sense accés cognitiu directe. Cada etapa representa una pèrdua de contingut i poder normatiu, fins que en la cinquena fase, Nietzsche declara que la idea del món veritable és supèrflua, una hipòtesi sense cap utilitat. Finalment, a la sisena i última fase, en eliminar la idea del món veritable, també cau la noció del món aparent: ja no hi ha dos mons, sinó aquest únic, sense més fonament que la vida mateixa. Així, Nietzsche no critica només la tradició metafísica, sinó que proposa un gir radical cap a una filosofia afirmadora de l'existència concreta i canviant.
3. Contextualització historicofilosòfica i relació amb altres autors
Nietzsche escriu aquest text en el context de la filosofia de la sospita, juntament amb Marx i Freud, denunciant els fonaments tradicionals del pensament occidental. En aquest cas, carrega contra el dualisme ontològic i gnoseològic iniciat per Plató, que contraposa el món sensible al món intel·ligible de les Idees. Aquesta dicotomia va ser recollida pel cristianisme, que va identificar el “món veritable” amb el cel, assolible mitjançant la fe i la virtut. Kant, en la modernitat, reformula aquest món com el noúmen, incognoscible però necessari per fonamentar la moral.
Nietzsche veu en aquestes doctrines un intent de negar la vida, de fugir de lʼesdevenir i del cos. Davant d'això proposa una inversió de tots els valors tradicionals: afirma el món sensible, el cos, l'esdevenir. En això s'aproxima al vitalisme i s'allunya de tota manera de transcendència. El nihilisme que denuncia és el resultat de la mort de Déu: quan es perd la fe en el “món veritable”, s'ensorren també les normes i els valors que en depenien.
Aquest pensament es pot contrastar amb l'empirisme de Hume, que rebutja les idees innates, però segueix creient en el coneixement empíric, mentre que Nietzsche fins i tot qüestiona l'objectivitat del coneixement, anticipant el perspectivisme i la crítica postmoderna a la veritat universal. També es pot relacionar amb Heidegger, que denunciarà “l'oblit de l'ésser” iniciat amb Plató, i amb els pensadors postmoderns com Foucault o Derrida, que també criticaran els grans relats metafísics.
Conclusió i consells finals
Aquest comentari de text de Nietzsche que podeu trobar resolt exigeix a l'alumne una sòlida comprensió de la història de la metafísica, especialment de Plató, el cristianisme i Kant, i una clara visió de la proposta nietzscheana. Per treure la màxima puntuació és clau:
- Mostrar una línia evolutiva clara: de Plató a Nietzsche.
- Comparar amb autors que defensen o critiquen el “món veritable”.
- Expressar amb claredat la proposta nietzscheana i la seva ruptura amb la tradició.
📌 Recordeu que Nietzsche no és només un filòsof destructor, sinó un pensador que proposa una nova forma d'afirmació vital. Aquesta és la clau per entendre la seva crítica radical.
