Introducció
A continuació et trobaràs amb un comentari de text de Plató resolt que es correspon amb un fragment del Llibre VI de La República. El comentari de text filosòfic és un dels exercicis més importants i desafiadors de l'examen d'EBAU. Aquest fragment de La República de Plató, fonamental al bloc de filosofia antiga de 2n de batxillerat, ha aparegut en exàmens de juny de 2023, juny de 2022, juny de 2014, juny de 2013 i juliol de 2010. Aquest fragment aborda una de les idees més profundes i complexes del pensament platònic: la relació entre el coneixement, la veritat i la idea del bé. En aquest article farem un comentari complet del text i després explicarem pas a pas com s'ha realitzat perquè puguis aplicar aquest mètode a altres fragments filosòfics.
Com fer un comentari de text Plató
A continuació us expliquem breument els passos a seguir a l'hora de fer el comentari de text. Si t'interessa aprofundir més et suggereixo que llegeixis la nostra entrada dedicada a aquesta qüestió.
A la Comunitat Valenciana, els criteris de correcció per al comentari de text filosòfic a l'EBAU són clars i detallats. Es divideixen en tres apartats principals:
- Identificació del tema o problemàtica (1 punt): És fonamental especificar de manera clara i concisa lassumpte general que tracta el text. Això s'ha de fer en una o dues frases que resumeixin el tema principal o la pregunta filosòfica plantejada.
- Tesi i explicació de les idees principals (1 punt): Cal identificar explícitament la tesi principal defensada al text (0,5 punts) i explicar les idees que la sustenten, així com les relacions entre elles (0,5 punts).
- Contextualització històrica i filosòfica (2 punts): Aquest apartat té dos subcomponents: situar el text dins el context historicofilosòfic adequat (1 punt) i relacionar-lo amb altres autors o corrents que hagin tractat problemàtiques semblants (1 punt). La valoració crítica de similituds i diferències també suma punts en aquest apartat.
Passos per fer el comentari:
- Lectura comprensiva: Llegeix el text diverses vegades per identificar el tema principal, les idees secundàries i els conceptes filosòfics rellevants.
- Identificació del tema: Defineix en una o dues frases de què tracta el text o quina és la pregunta filosòfica que planteja. Això correspon al primer criteri de correcció.
- Tesis i arguments: Reconeix la tesi principal que defensa l'autor i les idees en què es recolza per justificar-la. Assegureu-vos d'explicar com es relacionen aquestes idees entre si, com requereix el segon criteri.
- Contextualització històrica i filosòfica: Situa el text en el marc de l'obra de l'autor, el context històric i els corrents filosòfics que aborda o respon. Relaciona'l amb altres autors que hagin tractat problemàtiques similars per cobrir el tercer criteri.
- Redacció estructurada: Organitza les teves idees de manera clara i argumentativa. Comença amb el tema, continua amb l'explicació de la tesi i finalitza amb la contextualització. Pareu atenció a l'ortografia, la cohesió i la presentació del text per maximitzar la vostra qualificació.
Fragment del llibre VI de La República de Plató:
· Sòcrates: Doncs bé, considera de la mateixa manera el següent pel que fa al ànima. Quan aquesta fixa la seva atenció sobre un objecte il·luminat per la veritat i el ser, llavors ho comprèn i coneix i demostra tenir intel·ligència; però, quan la fixa en alguna cosa que està embolicat en penombres, que neix o mor, aleshores, com no veu bé, l'ànima no fa més que concebre opinions sempre canviants i sembla trobar-se privada de tota intel·ligència.
· Glaucó: Tal sembla, en efecte.
· Sòcrates: Pots, per tant, dir que el que proporciona la veritat als objectes del coneixement i la facultat de conèixer el que coneix és la idea del bé, a la qual has de concebre com a objecte del coneixement, però també com a causa de la ciència i de la veritat; i així, per molt belles que siguin totes dues coses, el coneixement i la veritat, jutjaràs rectament si consideres aquesta idea com una altra cosa diferent i més bonica encara que elles. I, pel que fa al coneixement i la veritat, de la mateixa manera que en aquell altre món es pot creure que la llum i la visió s'assemblen al sol, però no que siguin el mateix sol, de la mateixa manera en aquest és encertat considerar que l'un i l'altra són semblants al bé, però no ho és tenir a un qualsevol dels dos pel bé mateix, ja que és molt més gran encara la consideració que es deu a la naturalesa del bé.
Comentari de text Plató resolt del llibre VI de la República
Introducció i identificació del tema
En aquest fragment de La República, Plató, a través de la figura de Sòcrates, explora la relació entre el coneixement, la veritat i la idea del bé, que constitueix el fonament més elevat de la seva filosofia. El tema principal del text és la naturalesa de l'ànima i la capacitat per accedir al coneixement veritable quan contempla la idea del bé. La problemàtica plantejada aquí gira entorn de les condicions necessàries perquè l'ànima pugui assolir la veritat i, en última instància, la saviesa.
Tesis i idees principals
La tesi central del fragment és que la idea del bé és la causa última del coneixement i la veritat, així com el principi il·luminador que permet a l'ànima assolir la intel·ligència plena. Plató sosté que el coneixement i la veritat són valuosos, però en deriven l'esplendor i la significació de la idea del bé, que es troba en un nivell ontològic superior. Per explicar aquesta tesi, Sòcrates introdueix una analogia entre la llum del sol al món sensible i la idea del bé al món intel·ligible: així com el sol permet la visió i confereix vida als éssers visibles, la idea del bé possibilita el coneixement i dóna sentit a la realitat intel·ligible.
El text també distingeix entre dos estats de l'ànima: quan dirigeix la seva mirada cap a allò que «està il·luminat per la veritat i l'ésser», és a dir, les realitats eternes i immutables, arriba al coneixement veritable. No obstant això, quan s'enfoca en allò «envoltat de penombres» —les coses sensibles que estan subjectes al canvi i la corrupció— només pot generar opinions variables, sense consistència.
Contextualització
En el context historicofilosòfic, aquest passatge s'inscriu en la teoria de les Idees o Formes de Plató, segons la qual les realitats sensibles són només còpies imperfectes de les Idees, que existeixen en un pla superior i intel·ligible. Aquestes Idees són eternes, immutables i constitueixen el veritable objecte del coneixement filosòfic. En aquest esquema, la idea del bé ocupa el lloc més alt, sent la font de totes les altres idees i l'objectiu últim del coneixement filosòfic, ja que atorga sentit i unitat al cosmos intel·ligible.
Aquesta concepció representa una ruptura amb els presocràtics, que entenien l'arjé —el principi primer— de manera descriptiva, com l'element material o físic que dóna origen a totes les coses. Per exemple, per a Tales de Milet, l'arjé era l'aigua, mentre que per a Heràclit era el foc i per a Anaxàgores, el nous (intel·ligència). Aquests principis explicaven el món des del punt de vista naturalista, sense associar-los necessàriament amb valors o normes. En canvi, Plató transforma aquest concepte, dotant a la seva argé, la idea del bé, d'un caràcter normatiu i teleològic: no només explica l'origen del coneixement i la veritat, sinó que també estableix què cal considerar com l'objectiu més alt de l'existència i el pensament humà.
Plató respon aquí als sofistes, que relativitzaven el coneixement en reduir-lo a percepcions individuals i canviants, cosa que per a Plató era incompatible amb l'existència de veritats universals i necessàries. Els sofistes, com Protàgores, defensaven que “l'home és la mesura de totes les coses”, negant qualsevol criteri absolut de veritat, cosa que Plató rebutja radicalment amb la seva teoria de les Idees, on allò etern i universal preval sobre allò relatiu i efímer.
A més, aquest fragment anticipa les preocupacions epistemològiques d'Aristòtil, que criticarà la teoria de les Idees perquè considera que el bé no pot existir separat de les coses concretes i que l'essència està lligada a la substància. Aristòtil, a la seva Ètica a Nicòmac, argumentarà que el bé és divers i es manifesta de maneres diferents segons les circumstàncies concretes, allunyant-se així de la perspectiva platònica d'un bé absolut i separat. Aquesta discussió subratlla una de les diferències més significatives entre el pensament dels dos filòsofs.
Altres comentaris de text resolts de Filosofia Antiga:
