Com fer un comentari de text filosòfic?

Introducció

En l'àmbit del batxillerat, especialment en la preparació per a proves com l'EBAU o la selectivitat 2025, el comentari de text filosòfic es presenta com una tasca desafiant però fonamental. Aquest exercici permet a l'alumnat demostrar la comprensió dels conceptes filosòfics, la capacitat d'anàlisi crítica i la destresa en la contextualització històrica. A continuació, explorarem com fer un comentari de text filosòfic pas a pas, assegurant-nos de complir amb els criteris de correcció i obtenir la millor qualificació possible.

Si us interessa, us deixo per aquí un vídeo on us explico breument com encarar un comentari de text:

Què és un comentari de text filosòfic?

Un comentari de text filosòfic és una activitat acadèmica que consisteix a analitzar un fragment de text, generalment escrit per un autor clàssic o modern de la filosofia. Aquesta anàlisi requereix respondre preguntes específiques sobre el tema, la tesi central, les idees principals i el context historicofilosòfic del text.

A les proves de l'EBAU o selectivitat, aquest exercici representa una part significativa de l'avaluació, aportant fins a 4 punts sobre el total de l'examen a la Comunitat Valenciana. Per això, dominar-ne l'estructura i els requisits és clau per aconseguir una bona nota.

Estructura del comentari de text filosòfic al batxillerat

L'estructura del comentari de text en el context de les proves de batxillerat se sol dividir en tres preguntes principals:

Identificar el tema o la problemàtica del text

Aquesta primera part té un valor de 1 punt. Consisteix a identificar i expressar clarament el tema general o la problemàtica que planteja l'autor. Això s'ha de fer en una o dues frases breus que resumeixin l'aspecte central del text. Per exemple, si el text tracta sobre l'empirisme, podries escriure: «El text aborda la idea central de l'empirisme, tot destacant com tot coneixement prové de l'experiència sensorial.»

Determinar la tesi i les idees principals

La segona pregunta, també valorada a 1 punt, se centra en la tesi principal del text. Això inclou:

• Identificar explícitament la tesi o la idea principal defensada per l'autor.
• Explicar les idees secundàries que donen suport a aquesta tesi i com es relacionen entre si.

Per exemple, en un text de Hume sobre l'empirisme, podríeu indicar: «La tesi principal sosté que totes les nostres idees són còpies de percepcions més intenses. Això es fonamenta en la distinció entre relacions didees i qüestions de fet.»

Contextualitzar i relacionar el text

Aquesta és la part més complexa i, alhora, la més valorada, ja que aporta fins a 2 punts. Consisteix en:

• Situar el text dins del seu context historicofilosòfic. Això implica explicar com les circumstàncies socials, polítiques o culturals van influir en la creació del text.
• Relacionar el text amb altres autors o corrents filosòfics que hagin tractat temes similars. Aquí es valora especialment la capacitat d‟establir comparacions i contrastos entre les idees de l‟autor del text i altres pensadors.

Per exemple, si treballes un text de Mary Wollstonecraft, el pots relacionar amb el feminisme contemporani, esmentant com les seves idees pioneres van influir en la filosofia de gènere.

Com començar un comentari de text filosòfic?

Un dels moments més difícils per a molts estudiants és començar el comentari de text. Aquesta primera frase pot generar bloqueig i dubtes: per on començo? Què s'espera que digui? He d'interpretar des del principi o limitar-me a descriure? Aquesta breu guia us ofereix una orientació clara perquè pugueu començar amb seguretat i precisió.

No oblidis el teu propòsit: explicar i argumentar

Pots afegir una frase d'intenció que anticipi el que faràs:

«A continuació, s'analitzarà el contingut del text, se n'explicarà la tesi principal i es valorarà críticament.»

«Em disposo a fer un comentari de text en què s'analitza un fragment…»

Això demostra que saps què s'espera en un comentari de text filosòfic: comprensió, anàlisi i valoració.

Introdueix l'autor i el context

Si saps qui és l'autor, ho pots esmentar i situar-lo breument:

«"Es tracta d'un text de Kant, pensador il·lustrat del segle XVIII, que aborda aquí el fonament racional de la moral."»

«El fragment pertany a Nietzsche, que al segle XIX qüestiona els valors tradicionals de la cultura occidental.»

Això no és obligatori a la primera frase, però es pot integrar just després d'enunciar el tema.

Enuncia el tema del text de forma clara

La primera frase ha de deixar clar sobre què reflexiona l'autor. Evita frases buides com «en aquest text es parla de moltes coses» o «és un text filosòfic». Al seu lloc, síntetitza el tema amb claredat:

«"En aquest text, l'autor reflexiona sobre la relació entre llibertat i responsabilitat moral."»

«El text planteja una crítica al concepte tradicional de debò en el pensament occidental.»

«L'autor defensa que la raó pràctica és la base de la moralitat.»

Podeu combinar els tres elements anteriors des de l'inici

En realitat, no cal seguir un ordre estricte. Podeu redactar una primera frase o un primer paràgraf que integri el propòsit del comentari, el tema del text i una breu referència a l'autor. Per exemple:

«En aquest comentari s'analitzarà un fragment de Nietzsche, pensador del segle XIX, que critica la concepció tradicional de la veritat a la cultura occidental.»

Això demostra claredat, contextualització i intenció d'anàlisi des de la primera línia.

Consells per fer un bon comentari de text filosòfic

Comentar un text filosòfic consisteix a explicar quin problema planteja, què sosté el seu autor i com es relacionen les idees que desenvolupa. Aquests consells us ajudaran a passar de la lectura a una explicació clara i fonamentada.

Llegeix amb un propòsit diferent cada cop

A la primera lectura, intenta comprendre el sentit general i identificar el problema que es planteja.

A la segona lectura, busca l'afirmació principal i assenyala els conceptes el significat dels quals necessites aclarir.

A la tercera lectura, examina com avança el raonament: quines afirmacions ofereixen raons, quines introdueixen dificultats i quines presenten conseqüències.

Subratlla de manera selectiva. Allò destacat t'ha d'ajudar a reconèixer l'estructura del text i distingir el que és fonamental del que és secundari.

Cerca pistes per identificar el tema

El tema és l'assumpte o el problema sobre el qual tracta el fragment. Per identificar-lo, fixeu-vos en:

• Els conceptes recurrents, encara que apareguin mitjançant sinònims o expressions que remetin a ells.
• Les referències internes, com «aquest concepte», «aquesta idea» o «aquesta relació». Comprova a què fa referència cadascuna.
• Les expressions que delimiten el problema, com «la qüestió és», «es tracta de» o «s'examina».
• Les posicions que es discuteixen i els autors a qui s'atribueixen.

Aquestes pistes permeten localitzar l'assumpte central, però cal precisar quin aspecte del tema s'està examinant. Evita formular un tema tan general que pugui servir per a molts textos diferents.

Distingeix el tema de la tesi

El tema assenyala sobre què es reflexiona. La tesi expressa què se sosté sobre aquest problema.

Formula la tesi mitjançant una afirmació completa, clara i precisa. Pots ajudar-te amb dues preguntes:

• Quina pregunta intenta resoldre el fragment?
• Quina resposta es desenvolupa o es defensa?

La tesi ha de recollir la posició central del text. Comprova si les altres idees contribueixen a explicar-la, justificar-la, matisar-la o mostrar-ne les conseqüències.

Utilitza les expressions del text com a pistes, no com a regles automàtiques

Les expressions que anuncien una afirmació o una conclusió et poden ajudar a localitzar la tesi. Tot i això, una conclusió pot ser parcial o pertànyer a una posició que l'autor està examinant.

Tampoc no suposis que la tesi apareix sempre al principi o al final. Pot trobar-se a qualsevol lloc o estar implícita, de manera que hagis de formular-la a partir del conjunt.

Tota interpretació s'ha de comprovar llegint el fragment complet.

Distingeix qui sosté cada posició

Un autor pot presentar el pensament, explicar una doctrina aliena, plantejar un contraargument o reconstruir una discussió.

Abans d'atribuir-li una afirmació, comprova:

• Qui sosté aquesta idea?
• L'autor l'accepta, la critica o es limita a exposar-la?
• És la seva posició definitiva o un pas provisional del raonament?

Pareu atenció als canvis de veu ia les expressions que introdueixen opinions alienes. Aquesta distinció és necessària per formular correctament tant la tesi com les idees.

Explica com es relacionen les idees entre si i amb la tesi

Per reconstruir el raonament, fixa't en les expressions que connecten les afirmacions. Poden indicar que l'autor està justificant una idea, extraient-ne una conseqüència, presentant un possible contraargument o aclarint un concepte.

Funció	Expressions que poden indicar-la	Què cal identificar i explicar?
Introduir una raó o justificació	«perquè», «ja que», «ja que», «atès que», «doncs», «a causa que»	Quina afirmació es vol recolzar i quina raó s'ofereix per acceptar-la. La raó pot aparèixer abans o després de l‟afirmació que justifica.
Extreure'n una conclusió o conseqüència	«per tant», «per tant», «en conseqüència», «per això», «d'això se segueix que», «per això», «així doncs», «després»	Què es conclou i quines idees s'obté aquesta conclusió. Comproveu si es tracta de la tesi central, d'una conclusió intermèdia o d'una conseqüència de la tesi.
Afegir una idea o un argument	«a més», «així mateix», «també», «a això s'hi afegeix», «d'altra banda», «més encara»	Què aporta la nova afirmació: una altra raó per defensar la tesi, una consideració complementària o un reforçament de l'anterior.
Aclarir o reformular	«és a dir», «això és», «en altres paraules», «dit altrament», «amb això es vol dir»	Quina afirmació s'explica i quin aspecte és més precís amb la reformulació. No has de presentar necessàriament ambdues formulacions com a idees diferents.
Definir o precisar un concepte	«s'entén per», «consisteix en», «es diu», «es defineix com», «significa», «en el sentit de»	Quin concepte es defineix i per què aquest significat és important per comprendre les idees i la tesi del text.
Introduir un contrast	«però», «però», «però», «en canvi», «per contra», «mentre que»	Quines idees es contraposen i en què consisteix la diferència. Explica com contribueix aquesta oposició al raonament.
Presentar un possible contraargument	«es podria objectar que», «es podria assenyalar en contra», «es podria argumentar que», «algú podria qüestionar», «contra això es podria afirmar»	Quina raó es podria donar en contra d'una afirmació i quin aspecte qüestiona. Distingeix aquest possible contraargument de la posició que defensa l'autor.
Respondre a un contraargument	«a això cal respondre», «davant aquest argument», «la resposta és», «aquesta dificultat es resol», «aquesta objecció no té en compte»	Com intenta l'autor superar el contraargument i defensar-ne la posició. Explica quina part del raonament contrari qüestiona o quin aclariment introdueix per respondre.
Il·lustrar mitjançant un exemple	«per exemple», «així passa amb», «tal és el cas de», «considerem el cas de»	Quina idea es fa més entenedora. Comprova si el cas també s'utilitza per donar suport o qüestionar una afirmació general.

Aquestes expressions són pistes, no etiquetes automàtiques. Una mateixa expressió pot complir funcions diferents segons el context i algunes relacions no porten un connector explícit.

Quan en localitzes una, identifica quines idees connecta, quina relació estableix i com contribueix aquesta relació al desenvolupament de la tesi. Assenyalar el connector és el començament de l'anàlisi; explicar la seva funció completa la feina.

Explica els conceptes en el context

Identifica els termes filosòfics necessaris per comprendre el raonament. Explica què signifiquen al fragment i quin paper tenen.

Tingueu en compte que una paraula pot tenir un sentit filosòfic diferent del seu ús quotidià. El significat també pot variar entre autors.

Introdueix els aclariments quan siguin necessaris per explicar una afirmació. Evita acumular definicions desconnectades de l'anàlisi o utilitzar termes tècnics que tampoc no expliques.

Cita amb precisió i explica les cites

Utilitza cites breus per donar suport a les teves interpretacions. Selecciona només les paraules necessàries i reprodueix-les amb exactitud.

Pots seguir aquesta pauta:

Formula una interpretació → recolza-la amb una cita → explica què demostra.

Integra la cita a la teva redacció i n'aclareix el significat o la funció. Evita deixar-la aïllada o copiar un passatge extens com a substitut de la teva explicació.

Si el text té línies numerades, podeu indicar-ne la localització. Distingeix sempre les paraules literals del fragment de les reformulacions pròpies.

Contextualitza a partir del problema plantejat

Quan es demana contextualitzar, selecciona informació que ajudi a comprendre el fragment: la relació amb el pensament de l'autor, amb un debat filosòfic o amb circumstàncies històriques rellevants.

Abans d'incorporar una dada, pregunta't:

Quina afirmació del text ajuda a entendre aquesta informació?

Per relacionar autors, identifica un problema compartit i explica'n les coincidències o diferències. Evita les enumeracions de noms, doctrines o dades biogràfiques sense connexió amb lanàlisi.

Redacta seguint un ordre reconeixible

Comença identificant el problema o la posició central. Després, organitza l'explicació en paràgrafs, cadascun dedicat a un pas del raonament.

Podeu seguir l'ordre del fragment o reorganitzar les vostres idees si això facilita la comprensió i conserva les vostres relacions. Utilitza connectors que expressin amb precisió aquestes relacions.

Distingeix l'explicació del pensament de l'autor de la valoració personal. Si se sol·licita una valoració, fonamenta-la amb raons després d'haver mostrat que comprens la posició examinada.

Revisa la teva interpretació abans de lliurar

Comprova aquests aspectes:

• Tema: he delimitat un problema concret?
• Tesi: he formulat amb claredat l'afirmació central?
• Idees: he explicat les fonamentals i les seues relacions?
• Atribució: distingeixo qui sosté cada posició?
• Conceptes: he aclarit els termes necessaris?
• Cites: són exactes, pertinents i estan explicades?
• Context: la informació afegida ajuda a comprendre el fragment?
• Redacció: Cada paràgraf aporta alguna cosa i s'entén amb claredat?

Finalment, torna al text i comprova quines paraules o relacions donen suport a cadascuna de les teves interpretacions. Aquesta revisió us ajudarà a detectar omissions, confusions i afirmacions que necessiten una millor justificació.

Rúbrica d'avaluació

Criteri	Puntuació	Excel·lent	Adequat	Insuficient
Tema o problemàtica	1 punt	0,9–1. Identifica amb precisió l'assumpte central o el problema filosòfic del text. La formulació és breu, clara i suficientment general.	0,5–0,8. Identifica el tema general, però de manera imprecisa, massa àmplia, massa concreta o confosa parcialment amb la tesi.	0–0,4. Assenyala un assumpte secundari, formula una tesi en comptes del tema o no identifica correctament el problema tractat.
Tesi	0,75 punts	0,65–0,75. Identifica de manera explícita i precisa la idea principal que el text sosté respecte al tema.	0,35–0,6. Reconeix la posició general del text, però l'expressa de manera incompleta, ambigua o amb alguna imprecisió.	0–0,3. Confon la tesi amb el tema o amb una idea secundària, o atribueix al text una posició que no sosté.
Idees i relació entre elles	0,75 punts	0,65–0,75. Identifica les idees fonamentals, les explica amb claredat i mostra com recolzen, desenvolupen o justifiquen la tesi.	0,35–0,6. Reconeix les idees principals, però n'explica poc la relació entre si o amb la tesi; pot caure parcialment al resum.	0–0,3. Omet idees essencials, es limita a copiar o parafrasejar el text o no explica lestructura argumentativa.
Contextualització i relació filosòfica	1,5 punts	1,25–1,5. Situa correctament el text en el seu context historicofilosòfic i relaciona de manera rellevant el problema amb un altre autor, corrent o plantejament filosòfic, explicant semblances, diferències o connexions.	0,65–1,2. La contextualització és bàsicament correcta, però una mica general, o la relació filosòfica és present però poc desenvolupada.	0–0,6. Context molt superficial o incorrecte; esmenta autors sense explicar la relació; inclou informació memoritzada, però poc connectada amb el text.

Errors comuns que cal evitar

• Respostes vagues o genèriques: No n'hi ha prou amb identificar el tema; ho has de desenvolupar i justificar les teves afirmacions amb exemples del text.
• Manca de contextualització: No relacionar el text amb el seu context historicofilosòfic et pot costar punts valuosos.
• Descuidar la redacció: Una presentació desorganitzada o amb errors gramaticals pot afectar la qualificació.

Assistent IA

Vols saber si el teu comentari de text filosòfic està ben enfocat?
He creat un assistent amb intel·ligència artificial, anomenat FiloEBAU, que t'ajuda a:

• Revisar i millorar la redacció.
• Detectar errors conceptuals o estructurals.
• Puntueu el vostre comentari segons els criteris de l'EBAU.
• Suggerir una introducció, un esquema o fins i tot redactar un model.

Només heu de copiar el vostre comentari o enganxar el fragment del text filosòfic, i l'assistent us respondrà en segons.

👉 Accedeix a l'assistent FiloEBAU aquí

Nota: aquest recurs és gratuït i complementari. No substitueix la correcció del teu professor o professora, però et pot ajudar a millorar de manera autònoma.

Comentaris de text resolts

Importància del comentari de text a la selectivitat 2027

El comentari de text no només avalua els teus coneixements filosòfics, sinó també la teva capacitat per analitzar, sintetitzar i argumentar. Aquestes habilitats són essencials no només per a l'EBAU, sinó també per a qualsevol disciplina acadèmica que triïs en el futur.

Per tant, dedicar temps a fer aquesta activitat és una inversió segura. Pots començar amb textos d'autors clàssics com Plató, Aristòtil o Descartes, i avançar cap a altres de més moderns com Kant, Nietzsche o Simone de Beauvoir.