Introducció
Aquest comentari de text de Sant Tomàs d'Aquino resolt es basa en un fragment de la Suma Teològica que va aparèixer a les PAU del 2021 a València. L'anàlisi segueix el nou currículum i s'emmarca a la filosofia medieval, en particular a la teoria de la llei natural i la seva relació amb la raó i la moral.
Text
«Responc que cal afirmar, com s'ha dit [aa. 4-5], que a la llei natural pertanyen en primer lloc, sens dubte, certs preceptes molt comuns que són coneguts per tots; per altra banda, també pertanyen certs preceptes secundaris més particulars, que són quasi conclusions properes als principis. La llei natural, tractant-se del principi universal, de cap manera no pot ser esborrada dels cors de tots els homes. Tot i això, s'esborra en alguna acció particular, perquè la raó té impedit aplicar un principi comú a una obra particular, a causa de la concupiscència o d'una altra passió, com s'ha dit [q.77 a.2]. Ara bé, atenent els preceptes secundaris, la llei natural pot esborrar-se dels cors dels homes, bé a causa de nocives persuasions, de la mateixa manera que es registren errors raonant en les matèries especulatives al voltant de conclusions necessàries; bé a causa de costums depravats i hàbits corruptes, que no eren considerats pecats [a.4] per alguns, com els llatrocinis, o fins i tot els vicis contra natura, segons també diu l'Apòstol, Romans 1, 24 s.»
Comentari
Aquest text de Sant Tomàs d'Aquino tracta sobre la teoria de la llei natural, una de les doctrines fonamentals de la filosofia medieval i del pensament cristià. En aquest fragment, Tomàs distingeix entre els preceptes universals i immutables de la llei natural i aquells preceptes secundaris que poden ser alterats o fins i tot esborrats de la consciència humana degut a influències externes o corrupcions morals.
La tesi principal del text és que la llei natural, en els principis universals, és immutable i no pot desaparèixer del cor de l'ésser humà. No obstant això, els preceptes secundaris es poden veure enfosquits o alterats per la concupiscència, les passions, l'educació errònia o els hàbits corruptes. Per fonamentar el seu argument, Tomàs d'Aquino assenyala dues causes d'aquest enfosquiment: d'una banda, les falses persuasions i els errors en el raonament especulatiu; de l'altra, la corrupció moral i els costums depravats que poden portar a no percebre certes accions com a pecaminoses.
Aquesta anàlisi s'inscriu en la tradició aristotèlic-cristiana, on Tomàs d'Aquino juga un paper clau en conciliar la filosofia d'Aristòtil amb la teologia cristiana. La influència d'Aristòtil a Tomàs d'Aquino és fonamental, ja que el seu concepte de l'hàbit com a disposició adquirida va servir de base per a la teoria de les virtuts tomista. Així mateix, la distinció aristotèlica entre acte i potència va permetre a Tomàs explicar el desenvolupament moral i ontològic de l'ésser humà en termes racionals i teològics. A més, la noció aristotèlica de la finalitat natural dels éssers va influir en la concepció tomista de la llei natural com una inclinació de l'ésser humà cap al bé, inscripta a la seva pròpia naturalesa. L'ètica d'Aristòtil, basada en la recerca de l'eudaimònia (felicitat o plenitud), va servir a Tomàs com a punt de partida per desenvolupar la seva idea que el compliment de la llei natural porta l'ésser humà al final: la unió amb Déu.
La seva teoria de la llei natural, derivada en gran part de l'ètica aristotèlica, va influir profundament en el pensament posterior, especialment en la filosofia moral i el dret natural. La idea que alguns principis morals són universals i altres poden ser enfosquits per factors contextuals es manté vigent en debats ètics contemporanis.
Tomàs d'Aquino també respon aquí a un problema recurrent a la filosofia medieval: la relació entre la raó i la moralitat. Segons la seva postura, la raó humana pot errar en l'aplicació de principis universals a casos concrets a causa de passions desordenades o influències externes, cosa que explica perquè en certes societats s'han justificat pràctiques immorals. Un altre autor medieval rellevant en aquest debat és Juan Duns Escoto, que va plantejar que la moralitat depèn en última instància de la voluntat divina i no només de la raó, cosa que va marcar una diferència significativa amb la postura tomista i va obrir la porta a noves interpretacions dins del voluntarisme teològic.
Esquema del comentari de text
- Lectura comprensiva: Identificar termes clau i conceptes fonamentals per comprendre el significat del text.
- Identificació del tema principal: Analitzar la llei natural, el seu fonament i com es pot alterar en la consciència humana.
- Exposició de la tesi central: Distingir entre principis universals immutables i preceptes secundaris que es poden modificar.
- Contextualització històrica: Explorar la relació entre el pensament de Sant Tomàs d'Aquino i la tradició aristotèlica-cristiana.
- Connexió amb altres corrents filosòfics: Relacionar la idea de llei natural amb l'estoïcisme i el dret natural modern.
Aquest mètode permet desenvolupar un comentari de text sòlid i ben estructurat, assegurant que s'abasten tots els aspectes fonamentals exigits a la PAU i proporcionant una base intel·lectual ferma per a l'estudi de la filosofia medieval. Si necessites consultar altres comentaris de text resolts com aquest de Tomás de Aquino, aquí te'n deixem alguns perquè puguis consultar-los:
