Introducció
El fragment analitzat pertany a la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana (1789), escrita per Olympe de Gouges. Aquest text va ser un dels proposats a la convocatòria ordinària de l'EBAU 2025 a la Comunitat Valenciana. Es tracta d'un text fonamental per entendre el Projecte Il·lustrat. La Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana és una relectura feminista de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà del 1789, en què Gouges denuncia l'exclusió de les dones dels drets polítics en plena Revolució Francesa.
Criteris de l'examen i recomanacions
Segons el model d'examen oficial del 2025, el comentari de text es valora amb un màxim de 4 punts i s'estructura en tres apartats:
1.1. Tema o problemàtica del text (1 punt). 1.2. Tesi defensada i explicació de les idees (1 punt). 1.3. Contextualització historicofilosòfica i relació amb altres autors (2 punts).
Et recomanem que consultis la nostra guia per fer un bon comentari de text filosòfic si vols dominar aquesta part de lexamen.
Fragment per comentar
«PREÀMBUL
Les mares, filles, germanes, representants de la nació demanen que se les constitueixi en assemblea nacional. Per considerar que la ignorància, l'oblit o el menyspreu dels drets de la dona són les úniques causes dels mals públics i de la corrupció dels governs, han resolt exposar en una declaració solemne, els drets naturals, inalienables i sagrats de la dona per tal que aquesta declaració, constantment present per a tots els membres del cos social, els recordi actes del poder de les dones i els del poder dels homes puguin ser, en tot instant, comparats amb l'objectiu de tota institució política i siguin més respectats per aquesta, a fi que les reclamacions de les ciutadanes, fundades a partir d'ara en principis simples i indiscutibles, es dirigeixin sempre al manteniment de la constitució, dels bons costums i de la felicitat.
En conseqüència, el sexe superior tant en bellesa com en coratge, en els patiments materns, reconeix i declara, en presència i sota els auspicis de l'Ésser suprem, els drets següents de la Dona i de la Ciutadana.
ARTICLE PRIMER
La dona neix lliure i continua igual a l'home en drets. Les distincions socials només poden estar fonamentades en la utilitat comuna.»
Olympe de Gouges, Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana (1789). A A. Puleo (ed.), La Il·lustració oblidada, Anthropos, 1993 (Trad. de J. Seoane)
Comentari de text resolt
Tema o problemàtica
El tema d‟aquest text redactat per Olympe de Gouges és la igualtat de drets entre homes i dones.
Tesis i idees principals
La tesi principal és que les dones han de gaudir dels mateixos drets que els homes, ja que són subjectes lliures i iguals per naturalesa, tal com exposa l'article 1 de la Declaració, raó per la qual afirma que les dones, com a representants de la nació, sol·liciten que se les inclogui a l'assemblea nacional. Aquests drets, entesos com a «principis simples i indiscutibles» són presentats com el fonament de tota reclamació futura. Gouges denuncia que la ignorància i el menyspreu dels drets femenins són causa dels mals socials, fent referència a la desigualtat com un d'aquests mals amb l'objectiu que tot acte sigui home o dona sigui equiparable a nivell polític. L'autora sosté que el poder s'ha de regir per la comparació constant amb els drets abans referenciats, i que només mitjançant el reconeixement es pot aconseguir una societat justa i feliç.
Context historicofilosòfic i relacions
Olympe de Gouges escriu aquest text el 1791, en plena Revolució Francesa. Tot i que la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de 1789 proclamava principis universals de llibertat i igualtat, a la pràctica excloïa la meitat de la població: les dones. Gouges, influïda pel pensament il·lustrat i per autors com Rousseau (de qui adopta la idea de contracte social, però critica la seva visió patriarcal), exigeix coherència entre els ideals revolucionaris i la realitat. L'autora s'inscriu en el projecte il·lustrat, especialment en la seva dimensió emancipadora, compartida amb altres pensadores com Mary Wollstonecraft, que a la seva «Vindicació dels drets de la dona» (1792) també va denunciar la subordinació femenina. Mentre que Gouges apel·la a la religió ia la moral republicana, Wollstonecraft emfatitza l'educació com a base de l'emancipació.
El text d'Olympe de Gouges també es pot contextualitzar a partir del contractualisme de Rousseau. A El contracte social Rousseau obre la seva obra amb la cèlebre afirmació: “L'home neix lliure i, no obstant, viu a tot arreu encadenat”, amb què denuncia la contradicció entre la llibertat natural de l'ésser humà i les formes històriques de dominació política. Olympe de Gouges reprèn aquest mateix horitzó il·lustrat, però introdueix una crítica decisiva: si la llibertat i la igualtat són naturals, no es poden limitar només als homes. Per això el seu article primer afirma que “la dona neix lliure i roman igual a l'home en drets”, aplicant coherentment el principi rousseaunià de llibertat natural a les dones. D'aquesta manera, la seva declaració posa en relleu la contradicció del pensament polític de l'època: proclamar la llibertat universal mentre exclou les dones de la ciutadania i dels drets polítics.
Actualment, les seves idees es vinculen amb el feminisme contemporani, que continua denunciant la desigualtat estructural de gènere. Un referent imprescindible en aquesta tradició és Simone de Beauvoir, que a «El segon sexe» (1949) va analitzar com la dona ha estat construïda culturalment com «l'Altre» davant d'un Subjecte universal masculí. De Beauvoir reprèn la influència existencialista de Sartre per afirmar que la dona no neix com a tal, sinó que s'hi converteix, en funció dels rols imposats per una societat patriarcal. Aquesta perspectiva filosòfica connecta amb la denúncia de Gouges, que ja anticipava la necessitat d'una reconfiguració radical dels fonaments de la ciutadania moderna, en exigir la inclusió real de les dones al contracte social. Ambdues autores, amb segles de distància, convergeixen en la crítica l'universalisme excloent dels drets humans quan no reconeixen l'especificitat de l'experiència femenina.
Gouges és una figura clau per entendre la genealogia del feminisme modern i la lluita pels drets humans universals en el sentit més ple.
