Introducció
El Discurs del Mètode de René Descartes és una de les obres més influents de la filosofia moderna, estudiada a Història de la Filosofia a 2n de batxillerat. A continuació teniu resolt un comentari de text de Descartes d'un fragment clau que ha sortit moltes vegades a l'EBAU.
Per aquí et deixem un vídeo on et mostro com he fet aquest comentari de text resolt de Descartes i t'explico com es fa:
Com fer un comentari de text?
Realitzar un comentari de text filosòfic requereix seguir una metodologia estructurada. És important identificar el tema central del fragment, analitzar la tesi defensada per l'autor i contextualitzar-la en el marc filosòfic. Per aprofundir en com es fa un comentari de text pas a pas, pots consultar la nostra guia completa aquí.
Fragment del Discurs del Mètode
«El bon sentit és la cosa més ben repartida del món, ja que cadascú pensa que té tan bona provisió d'ell, que fins i tot els més descontentosos respecte a qualsevol altra cosa no solen venir més de gust més del que ja tenen. En la qual cosa no és versemblant que tots s'enganyin, sinó que més aviat això demostra que la facultat de jutjar i distingir allò veritable del fals, que és pròpiament el que anomenem bon sentit o raó, és naturalment igual en tots els homes; i, per tant, que la diversitat de les nostres opinions no prové que uns siguin més raonables que altres, sinó tan sols que dirigim els nostres pensaments per camins diferents i no considerem les mateixes coses. No n'hi ha prou, en efecte, tenir l'enginy bo; el més important és aplicar-ho bé. Les ànimes més grans són capaces dels vicis més grans, com de les virtuts més grans; i els que caminen molt a poc a poc poden arribar molt més lluny, si van sempre pel camí recte (mètode cartesià), que els que corren, però se n'aparten.»
Comentari de Text resolt
El text aquí comentat es correspon amb un fragment del Discurs del Mètode de l'autor francès René Descartes que tracta sobre la raó. Descartes intenta demostrar la tesi que estableix que la raó és universal o, en paraules del mateix Descartes, “és naturalment igual en tots els homes”.
Per demostrar la seva tesi argumenta que fins i tot els més inconformistes es conformen amb el seu bon sentit o raó, cosa que demostraria, als ulls de Descartes, que la raó és la mateixa i és present en totes les persones. Descartes defineix la raó com la capacitat de jutjar i de diferenciar entre allò que és veritable i allò que no ho és. La conseqüència de la tesi que defensa és que si pensem diferent això passa no perquè la nostra raó sigui diferent, sinó l'apliquem de maneres diferents. L'autor francès incideix en la importància d'aplicar bé la raó i això vol dir utilitzar-la de forma metòdica, seguint les seves quatre regles i aplicant el dubte metòdic.
En relació amb el context historicofilosòfic és important esmentar que la universalitat de la raó serà bandera del projecte il·lustrat, com passa en el cas de Kant. Aquesta idea és pròpia també del racionalisme, aquell corrent filosòfic que postula que el coneixement és possible i que es veu possibilitat per la raó. René Descartes, a diferència d'autors empiristes com Hume, és un racionalista. Aquesta tesi és tan característica i pròpia de la filosofia moderna que també va resultar ser una tesi defensada pels autors contractualistes com Hobbes, que assumeix la universalitat de la raó com la principal causa que tots comprenguem que hem de sortir de l'estat de naturalesa.
