Pensar, argumentar i comprendre el present
La filosofia no consisteix únicament a conèixer allò que van pensar altres filòsofs. Consisteix, sobretot, a aprendre a formular millors preguntes, analitzar críticament les respostes que rebem i construir una posició pròpia mitjançant arguments.
Al llarg del curs ens aproparem a alguns dels grans problemes de la història de la filosofia -la consciència, la identitat, la llibertat, la realitat, la justícia o l'art- combinant l'estudi d'autors i conceptes amb la seva aplicació a problemes del nostre present.
L'objectiu final no serà només conèixer algunes respostes filosòfiques, sinó aprendre a pensar millor les nostres pròpies preguntes.
Presentació de l'assignatura
Com treballarem?
L'assignatura combinarà les explicacions del professor amb la feina filosòfica desenvolupada a l'aula.
Durant el curs farem:
- lectura i comentari de textos filosòfics;
- debats i exercicis de argumentació;
- elaboració d'esquemes i mapes conceptuals;
- petites investigacions;
- activitats individuals i cooperatives;
- treballs i productes finals vinculats a cada situació daprenentatge;
- activitats dexpressió oral i escrita.
En algunes activitats farem servir també recursos digitals i materials disponibles en aquesta pàgina web.
L'Enciclopèdia filosòfica
Al llarg de tot el curs cada alumne elaborarà la seva pròpia Enciclopèdia filosòfica.
No serà una llibreta organitzada simplement per dates, sinó un arxiu temàtic on anirem reunint i relacionant els principals materials de l'assignatura. Hi apareixeran progressivament entrades dedicades a autors, corrents filosòfics i conceptes.
La intenció és que, en acabar el curs, cada alumne disposi dun material propi que permeti reconstruir el recorregut realitzat i descobrir les connexions existents entre els diferents problemes estudiats.
Comentari de text
Rúbrica d'avaluació del comentari de text
| Apartat | Forquilla | Criteris d'avaluació |
|---|---|---|
| TEMA | 1,75–2 punts | Identifica amb precisió l'assumpte central del text. Ho formula de manera breu, clara i adequada, sense confondre'l amb la tesi. |
| 1,25–1,74 punts | Identifica correctament el tema, encara que la formulació presenta una certa imprecisió, és massa àmplia o inclou informació innecessària. | |
| 0,75–1,24 punts | S'aproxima al tema, però ho formula de manera excessivament general, parcial o poc clara. | |
| 0,25–0,74 punts | Presenta dificultats importants per identificar el tema i ho confon parcialment amb una idea secundària o amb la tesi. | |
| 0–0,24 punts | No identifica el tema o proposa un tema que no correspon al contingut del text. | |
| TESI | 2,6–3 punts | Identifica amb precisió l'afirmació principal que pretén defensar l'autor. La formula com una proposició completa, clara i fidel al text. |
| 2–2,59 punts | Identifica correctament la tesi, encara que presenta alguna imprecisió, manca de matisació o una formulació millorable. | |
| 1,3–1,99 punts | Capta parcialment la posició de l'autor, però la tesi és massa general, incompleta o poc precisa. | |
| 0,5–1,29 punts | Confon la tesi amb el tema, amb una idea secundària o amb una afirmació que apareix al text però que no constitueix la seva posició principal. | |
| 0–0,49 punts | No identifica una tesi recognoscible o atribueix a l'autor una posició clarament aliena o contrària al text. | |
| IDEES | 4,25–5 punts | Identifica les idees principals i secundàries rellevants, les explica correctament i mostra com es relacionen entre si i amb la tesi. Reconstrueix amb claredat el raonament del text. |
| 3,25–4,24 punts | Identifica les idees principals i comprèn la seva relació amb la tesi, encara que alguna idea o relació queda poc desenvolupada o presenta petites imprecisions. | |
| 2,25–3,24 punts | Reconeix una part important de les idees, però n'omet alguna de rellevant, les desenvolupa superficialment o n'explica de manera insuficient les relacions. | |
| 1–2,24 punts | Identifica algunes idees aïllades, però no reconstrueix el raonament adequadament. Hi predomina el resum, la paràfrasi o apareixen errors d'interpretació importants. | |
| 0–0,99 punts | Tot just identifica idees rellevants, reprodueix fragments sense explicar-los o realitza una interpretació substancialment incorrecta del text. |
Llibre de lectura
Exemples de preguntes sobre el Discurs del mètode:
Reconstrueix el raonament mitjançant el qual Descartes passa de reconèixer que tots tenim raó per considerar necessària la recerca d'un mètode.
Analitza la valoració que fa Descartes de les diferents disciplines que havia estudiat. Les rebutja simplement o distingeix entre allò que considera valuós i allò que considera insuficient? Justifica la resposta mitjançant diversos exemples.
Examen Descartes resuelto
Plató
El curs, trimestre a trimestre
1r trimestre
Presentació: les branques de la filosofia
Text sobre Sòcrates
1.1 Tema:
El conflicte entre la consciència individual i l'autoritat de les lleis a la condemna de Sòcrates.
1.2 Tesi:
La mort de Sòcrates representa una tragèdia perquè s'hi enfronten dues postures defensables: el dret a pensar per un mateix i la necessitat d'obeir les normes comunes per mantenir la convivència a la ciutat.
1.3 Idees:
– El paper de Sòcrates: va introduir la reflexió personal (tribunal interior) per examinar les normes, situant la raó per sobre de la mera tradició.
– Les raons d'Atenes: la ciutat defensava amb justificació les lleis i els costums, veient el pensament socràtic com un perill per a l'autoritat i l'estabilitat.
– El caràcter tràgic del conflicte: la confrontació no era entre bons i dolents, sinó entre dos valors legítims i incompatibles: la consciència individual i la convivència comunitària.