Introducció
En aquesta entrada trobaràs un comentari de text resolt d'Aristòtil que tracta sobre l'ànima. Es tracta, concretament, d'un text de l'obra De Anima. El text es relaciona amb el tema de Antropologia de Filosofia Antiga de l'assignatura d'Història de la Filosofia de 2n de Batxillerat.
Recorda que per fer un comentari de text cal:
- Identificar el tema
- Tesis i idees
- Contextualització
Si vols saber més com fer un comentari de text, consulta aquesta entrada.
Per aquí us deixo en format pdf el comentari de text resolt:
Text a comentar
D'anima. Cap. XII
Tot ésser que viu i posseeix ànima ha de posseir necessàriament ànima nutritiva des que és engendrat fins que mor. I és que un ésser produït per generació té necessàriament desenvolupament, maduresa i envelliment i és impossible que tot això passi si no hi ha alimentació. Després el ànima nutritiva ha de donar-se necessàriament en quants éssers engendren i envelleixen. La sensació, però, no cal que es doni en tots els vivents: en efecte, no poden posseir el sentit del tacte, sense el qual no és possible que sigui animal. […] L'animal ha de posseir necessàriament sensació atès que la Natura res fa en va. Tots els éssers naturals, per descomptat, o són éssers ordenats a un fi o són esdeveniments vinculats a éssers ordenats a un fi.
Comentari de text resolt
El text següent a comentar és un fragment de l'obra D'anima d'Aristòtil, que tracta / el tema del qual és l'ànima en els éssers naturals. La tesi que trobem defensada per Aristòtil és que l'ànima nutritiva es troba en tots els éssers i que, tanmateix, la sensació, és a dir, l'ànima nutritiva, només la tenen els animals.
Ara passarem a comentar les idees que es troben al text / Per defensar aquesta tesi, Aristòtil afirma que tots els éssers naturals, per poder desenvolupar-se, madurar i envellir necessiten alimentar-se i, per tant, la part nutritiva de l'ànima/l'ànima nutritiva. Com bé diu Aristòtil, per altra banda, la part sensitiva de l'ànima no es dóna necessàriament en tot ésser natural, sinó que només es dóna en els animals, com bé demostra el fet que tinguin el sentit del tacte. Aristòtil ens diu que la naturalesa de tots aquests éssers els orienta cap a un determinat fi i que “la Natura no fa res en va”.
En la filosofia grega, el concepte de Natura fa referència al que és necessari, és a dir, allò fix, allò constant, allò immutable, allò que no canvia. Per a Aristòtil, la naturalesa d'aquests éssers, els animals, és eterna i immutable. En comparació amb Plató / En aquest mateix context, Plató defensa que tot ésser natural té també cos i ànima. Tot i això, les parts de l'ànima a Plató no són les mateixes que a Aristòtil. Mentre que a Aristòtil trobem ànima vegetativa, sensitiva i racional; a Plató tenim la part racional de l'ànima, la irascible i la concupiscible. Hi trobem una característica en comú, una convergència: l'ànima racional, que ens permet argumentar i conèixer. Alhora, mentre que per a Aristòtil l'ànima és mortal i mort, a Plató es tracta d'una realitat immortal i eterna, vinculada al món de les Idees.
