Introducció
En aquesta entrada et trobaràs amb un comentari de text resolt sobre els autors estoics. És un fragment extreta de l'obra de Pierre Hadot La filosofia com a educació dels adults. Aquest text es correspon amb el tema «De la polis a l'imperi» del temari de Història de la filosofia de 2n de batxillerat.
Text a comentar – sobre l'estoïcisme
L'estoïcisme proposa una elecció de vida que uneix immediatament la independència de l'home respecte a les coses exteriors –estudiades per totes les escoles– i l'exigència de puresa moral que era el fons del socratisme. Per això, no hem de buscar el nostre plaer o el nostre interès, sinó allò que està moralment bé, és a dir, allò que s'ajusta al punt de vista universal i desinteressat que representa la raó, el logos. És l'única cosa que depèn de la nostra llibertat, és a dir, de nosaltres mateixos. En efecte, no sols de nosaltres depèn tenir la bellesa, la riquesa, la força, la salut, el plaer. Tot això suposa una causa exterior a nosaltres. L'única cosa que depèn de nosaltres és la possibilitat d'actuar d'acord amb la raó: aquest és el bé moral, la puresa d'intenció, és a dir, la voluntat de no actuar per cap altre motiu que el bé, de no reconèixer cap altre valor que la virtut. Per tant, tot allò que no depèn de nosaltres no serà ni bo ni dolent i ens haurà de ser, en principi, indiferent.
Comentari de text resolt sobre l'estoïcisme
Aquí el lector trobarà un comentari de text d'una obra de Pierre Hadot que versa sobre l'ètica estoica. Hadot argumenta a favor que l'estoïcisme suggereix que hem de conduir la nostra vida de tal manera que suposi unir dues idees fonamentals: “la independència de l'home respecte de les coses exteriors” i “l'exigència de puresa moral que era el fons del socratisme”.
L'autor, a l'hora d'argumentar a favor d'aquesta idea, defensa que no hem de buscar el nostre plaer o interès, sinó allò que està moralment bé, allò que aconseguiríem a través del logos o de la raó. La clau, en l'estoïcisme, és saber diferenciar què depèn de nosaltres i què no. Doncs bé, Hadot esmenta que buscar allò moralment bo depèn de nosaltres i, per contra, ens posa una sèrie de exemples sobre quines qüestions no depenen de nosaltres: força, la salut, la bellesa, la riquesa, etc. Hadot deriva d'aquestes idees el fet que, precisament perquè no depenen de nosaltres, ens han de resultar indiferents. Només el que està sota el nostre control seria, per a l'estoïcisme, alguna cosa sobre què poder realitzar un judici moral. Pel que fa a l'exigència de purificació, Hadot defensa que l'estoïcisme proposa que no hem de buscar el plaer o l'interès particular, sinó cercar aquest punt de vista universal que ens permetria trobar allò moralment bo.
Com es pot veure al text, s'identifica el logos (o paraula) amb la raó, i és que la filosofia neix precisament amb aquell moment en què la paraula comença a estar al servei de trobar explicacions racionals sobre, primer, la fisi, per després tractar sobre l'ésser humà i la seva ètica. A això últim se'l coneix com el gir antropològic. Un dels primers a dur a terme aquest gir va ser Sòcrates, que, com Plató, busquen aquesta purificació de l'ànima a través de la recerca de les idees. No obstant això, en l'estoïcisme aquesta purificació no es dóna mitjançant aquesta cerca, sinó diferenciant entre allò que podem controlar i allò que no. Una altra similitud a destacar consisteix que, com hem dit, Plató busca el món de les idees, que m'oferiria aquest punt de vista universal que en el text, diu l'autor, és característic també de l'estoïcisme. Davant aquest punt de vista universal, Plató parla del món sensible, connectat amb els plaers del cos. Plató, igual que l'estoïcisme, considera que purificar l'ànima és prescindir dels plaers.













