Introducció
Tomàs d'Aquino (1225-1274), una de les figures més destacades de l'Escolàstica i de la filosofia medieval, va buscar reconciliar la raó filosòfica amb les veritats de la fe cristiana. A la seva obra mestra, Suma Teològica, Aquino presenta cinc arguments, coneguts com les «cinc vies», per demostrar l'existència de Déu. Aquestes vies representen una alternativa a la demostració ontològica formulada per Anselm de Canterbury, la qual Aquino considerava insuficient per basar-se exclusivament en la definició de Déu.
Aquest article examina com les cinc vies proposen una metodologia racional i empírica per provar l'existència de Déu, alhora que critiquen l'ontologisme com a enfocament filosòfic. Per a un enfocament general de la filosofia de Tomàs d'Aquino, us recomanem el nostre breu podcast dedicat a això:
La crítica a l'ontologisme d'Anselmo
L'argument ontològic d'Anselmo sosté que l'existència de Déu es dedueix de la seva definició com «allò més gran del que res no es pot pensar». Per a Anselm, si comprenem aquesta definició, hem d'acceptar que Déu existeix, ja que un ésser que no existeix no podria ser el més gran possible.
Tomàs d'Aquino rebutja aquest enfocament per diverses raons:
- Confiança excessiva en la raó humana: Aquino sosté que l'enteniment humà no és capaç de captar plenament l'essència divina, cosa que fa que l'argument ontològic sigui insuficient.
- Manca d'evidència empírica: Per Aquino, les proves de l‟existència de Déu han de partir de l‟observació del món real, no de conceptes abstractes.
- Dependència d'una definició: Aquino argumenta que definir Déu no implica necessàriament la seva existència a la realitat.
En canvi, proposa les cinc vies, que parteixen de l'experiència i l'observació del món per arribar a conclusions racionals sobre l'existència de Déu.
Les cinc vies de Tomàs d'Aquino
Les cinc vies són arguments posteriors que es basen en l'experiència del món sensible. Cadascuna aborda un aspecte específic de la realitat i culmina en l'afirmació de l'existència d'un ésser suprem.
La via del moviment
Aquino observa que tot el que es mou és mogut per alguna cosa més. Aquest procés no pot recular a l'infinit; hi ha d'haver un primer motor immòbil que iniciï el moviment sense ser mogut. Aquest primer motor és Déu.
La via de la causa eficient
Tot efecte té una causa, i cap cosa no pot ser causa de si mateixa. Si seguim retrocedint a la cadena de causes, arribem a una primera causa eficient que no és causada per una altra. Aquesta causa primera és Déu.
La via de la contingència
Al món, hi ha éssers contingents, és a dir, que poden existir o no existir. Si tot fos contingent, en algun moment no hi hauria res. Però alguna cosa existeix, cosa que implica que hi ha d'haver un ésser necessari que existeixi per si mateix i sigui la causa dels altres. Aquest ésser necessari és Déu.
La via dels graus de perfecció
Observem al món diferents graus de perfecció: alguna cosa pot ser més o menys bona, veritable o noble. Aquests graus impliquen l‟existència d‟un ésser màximament perfecte que és la font de tota perfecció. Aquest ésser és Déu.
La via de l'ordre o la teleològica
A l'univers, les coses no tenen intel·ligència, però actuen de manera ordenada i amb una finalitat. Això suggereix que hi hagi un ésser intel·ligent que dirigeixi totes les coses cap al seu propòsit. Aquest ésser és Déu.
La rellevància de Tomàs d'Aquino i les cinc vies
Les cinc vies de Tomàs d'Aquino han estat fonamentals per a la filosofia i la teologia cristiana. Ofereixen un marc racional per a la fe, demostrant que l'existència de Déu no és només un dogma, sinó una conclusió a la qual es pot arribar mitjançant la raó. A més, aquestes vies han inspirat debats filosòfics sobre la causalitat, la contingència i l'ordre a l'univers.
Tot i que algunes crítiques modernes en qüestionen la validesa, les cinc vies continuen sent estudiades i discutides, tant per la seva profunditat filosòfica com per la seva influència en el pensament occidental.
Són arguments filosòfics que busquen demostrar l‟existència de Déu a partir de l‟observació del món sensible: moviment, causa eficient, contingència, graus de perfecció i ordre.
Perquè considera que només confiar en la definició de Déu com a prova de la seva existència és insuficient i no té base en l'experiència empírica.
És un argument que conclou que hi ha d'haver un primer motor immòbil que sigui la causa del moviment a l'univers: Déu.
Tot i les crítiques modernes, les cinc vies continuen sent estudiades i valorades com a aportacions clau al pensament filosòfic i teològic.
Comentari de text de Tomás de Aquino
Referències
- Tomàs d'Aquino. Suma Teològica. 1265-1274.
- Gilson, Étienne. El tomisme: Introducció a la filosofia de Sant Tomàs d'Aquino. 1924.
- Copleston, Frederick. Història de la filosofia: Tom II. 1950.
