Introducció
A Absència. Sobre la cultura i la filosofia de l'Orient Llunyà (2007), Byung-Chul Han planteja una qüestió que sembla contradir els pilars del pensament occidental: l'absència és, paradoxalment, plena. Aquest assaig ofereix una mirada profunda a com les cultures de la Xina, el Japó o Corea construeixen bellesa i significat a través del buit, del pas, d'allò que no es fixa. En una època dominada pel “jo”, el progrés i la presència constant, Han repta les nostres conviccions més arrelades.
Et deixo per aquí la meva ressenya del llibre en format vídeo, per si t'interessa:
Contrast radical: essència vs. absència
L'anàlisi central que proposa Han enfronta dues tradicions filosòfiques: a Occident, la recerca d'essència i permanència —encarnada en autors com Heidegger o Derrida—; mentre que a Orient preval l'absència, el transitori, el sense contorns ni jo hegemònic. Segons Han, la cultura occidental reifica, diferència, interioritza; en canvi, el pensament taoista o zen cultiva el flux, la dissolució del subjecte:
“"La no essència, l'absència se sostreu a tota fixació substancial."”
Aquesta oposició no és només conceptual, sinó estètica: l'espai arquitectònic, la llum en temples o la disposició d'un jardí japonès remeten a aquest ideal del buit com a plenitud potencial.
Absència a la vida quotidiana oriental
Han recorre sis àmbits on l'absència no només apareix, sinó que estructura maneres d'habitar i conviure:
- Arquitectura: temples que decanten entre interior i exterior, esborrant contorns rígids
- Llum: no resplendor total ni clausura fosca, sinó matisos que no imposen presència absoluta. .
- Cuina oriental: absència de “plat principal”, predomini de l'arròs, sabor subtil que no imposa jerarquies
- Llenguatge coreà o xinès antic: estructures gramaticals on no sempre hi ha subjecte explícit, cosa que reforça la transitorietat.
- Gestualitat: saludar evitant contacte visual directe, com a reconeixement que “jo” no és el centre absolut. .
- Arts i teatre de titelles: èmfasi en allò que passa més enllà de l'actor, en l'absència de figura central.
Han articulat aquests exemples com una resistència cultural a la lògica occidental del subjecte, del jo que domina.
Una idea filosòfica profunda: el subjecte com a empremta
Dins la seva lúcida exposició, Han desenvolupa una idea poc explorada però fonamental: l'absència com a forma d'ètica existencial i estètica. Basant-se en Laozi, afirma: “un bon caminant no deixa petjades”. Contra el subjecte que es referma en la seva pròpia essència, Han proposa un subjecte que es redueix en caminar, que es buida.
Aquest punt connecta amb un autor poc conegut però rigorós: François Jullien, filòsof i sinòleg francès, l'obra del qual L'hivern de la llengua examina com el llenguatge no consolida necessàriament realitats sòlides. Han ho cita per argumentar que el buit —el no-tot— no és mancança sinó obertura. No obstant això, els seus contrastos, de vegades, simplifiquen tradicions complexes. .
Rellevància contemporània: més enllà de l'exotisme
Han no ofereix receptes gurmet ni espiritualitats prefabricades. La seva intenció és “despullar” la il·lusió occidental de conèixer-ho tot i dominar-ho. A l'era digital, on el soroll hipercomunicatiu i el narcisisme autodestructiu prevalen, l'absència apareix com a valor regeneratiu:
- Afavoreix una consciència del no jo, contrària a l'ego hiperactiu.
- Permet cultivar espais mentals per a la contemplació i la transició.
- Ens fa practicar una ètica de la petjada lleugera, més empàtica i humil.
Aquest retorn a allò subtil no és nostàlgia, sinó estratègia per a una vida més vivible.
Crítiques i tensió del plantejament
La revisió exhaustiva de l'estil hanià revela encerts i tensions:
- Rigor hermenèutic: el seu estil, amb cites nombroses, es construeix amb precisió, però de vegades enfosqueix l'argument.
- Orientalisme crític: el defecte principal és presentar l'Extrem Orient com a monolític, sense matisos històrics o debats interns
- Contrast dicotòmic: l'oposició Occident-Orient pot caure en polaritzacions excessives, encara que útils com a provocació. .
Tot i aquests límits, la potència del llibre resideix a obligar-nos a repensar el que donem per obvi: permanència, essència, subjecte, presència.
Connexió amb un altre autor poc conegut: Étienne Souriau i l'estètica de l'absent
Per aprofundir en una figura menys explotada, és interessant connectar Absència amb Étienne Souriau (1892-1979), filòsof francès de l'estètica. A la seva obra Esthétique matérielle, Souriau assenyala que el bell no resideix només en la forma present, sinó en les ressonàncies, en els suggeriments vetllats: la llum en penombra, el suggeriment del silenci a la pintura. Per a Souriau, com per a Han, el buit no és falta, sinó presència indirecta. Tots dos comparteixen que allò no dit, allò absent, és el veritable motor de l'impacte estètic.
Aquesta aliança estén la reflexió de Han més enllà del que és comparatiu cap a una estètica universal del buit.
Conclusió
Absència de Byung‑Chul Han és una provocació filosòfica de primer ordre. Ens força a repensar valors fonamentals del pensament occidental: essència, jo, presència, permanència. La seva força rau en utilitzar allò quotidià —art, cuina, llenguatge— per demostrar que el buit pot ser substantiu, que allò absent pot estructurar allò real. Amb una lectura filosòfica rigorosa, vinculada a Souriau, és possible construir una proposta estètica i existencial que renovi el nostre sentit de l'ésser sense caure en solucions espiritualistes de supermercat.
El valor de l'absència es converteix, així, en ritu de pas cap a una forma de consciència menys agressiva, més dialògica amb allò altre, amb el silenci, amb el no jo.
Si us interessa, us deixo per aquí l'enllaç al llibre:
