Aconseguir la veritat és un dels principals objectius de la filosofia, però abans d'encaminar-se en aquesta recerca ens hauríem de preguntar si aquesta veritat existeix.
Contextualitzant, políticament i històricament podem observar com diferents col·lectius pensen i han pensat ser posseïdors d'una única veritat i, en funció d'aquesta, han fet actes molt diversos.
Però… Hi ha tal veritat?
Per aprofundir en aquest tema primer hauríem de distingir dos àmbits clarament diferenciats. Làmbit físic/científic i làmbit polític/sociològic.
En el primer àmbit resulta clar que hi ha una veritat, si examinem un objecte des d'un punt de vista científic podem afirmar que hi ha una sèrie de qualitats que descriuen aquest objecte de manera clara i encertada. Això és així perquè hi ha una sèrie de lleis físiques que determinen la realitat en què ens envoltem, després en aquest àmbit sí que podem assolir la veritat.
Tot i això, encara que puguem assolir-la mai podrem afirmar al 100% que el nostre coneixement és l'encertat. Això passa sobre la base que la ciència es basa en l'experimentació, és a dir, treballa de manera que de diferents casos particulars extreu un coneixement més general; però aquest mètode té com a conseqüència que sempre ens pot acollir el dubte de l'existència d'un cas particular no observat que, per conseqüència, no compleixi les normes del coneixement induït.
Per tant, encara que existeix una veritat i si que puguem assolir-la, mai no podrem estar totalment segurs de ser-ne posseïdors.
Però si a nivell científic/físic no podem estar segurs del nostre saber en el camp polític/sociològic molt menys.
En aquest segon àmbit el subjecte investigador i allò que és investigat són de la mateixa naturalesa, tots dos són éssers humans, de manera que els sentiments i les idees preconcebudes envaeixen aquest camp. Això sumat que a la nostra «veritat» sempre se li poden escapar moltíssims factors ser posseïdors de la veritable veritat (valgui la redundància) és més aviat una mica fortuït que, encara que sigui així, no podem afirmar amb rotunditat.
Veient això, voler imposar una veritat és del tot incorrecte. Si existís alguna cosa que ens assegurés completament estar en possessió del veritable coneixement voler imposar-ho seria discutible; però com que aquesta cosa és del tot inexistent, imposar-ho o el fet d'usar la violència en funció d'unes idees és una acció a la qual només se li pot atribuir l'adjectiu de tirànica.
