Presentació
Plató (427-347 a. C.) va ser deixeble de Sòcrates i un dels filòsofs més importants de l'Antiguitat. Una de les claus per comprendre el seu pensament consisteix a observar que Plató distingeix constantment entre dos nivells de realitat. Aquesta estructura apareix en tres àmbits diferents: la realitat, lésser humà i el coneixement.
Què hem de saber sobre la filosofia de Plató?
- Entendre i saber explicar-ne els dualismes: dualisme ontològic (teoria de les idees), epistemològic i antropològic.
- Entendre la seva concepció de la mort.
- Entendre la influència que va tenir a la filosofia cristiana.
- Saber explicar el mite de la caverna.
Dualisme ontològic: dos nivells de realitat
La ontologia és la part de la filosofia que estudia què existeix i què vol dir ser real.
Plató distingeix entre:
- Món sensible: és el món que percebem mitjançant els sentits. Està format per coses concretes que canvien, apareixen i desapareixen.
- Món intel·ligible: és l'àmbit de les Idees o Formes, que són universals, eternes i immutables. No les podem conèixer mitjançant els sentits, sinó mitjançant la raó.
Per exemple, hi ha moltes coses que considerem belles, però totes canvien i poden deixar de semblar-nos belles. Plató sosté que, a més d'aquestes coses particulars, existeix la Idea de Bellesa, que no canvia.
Món sensible → canvi, multiplicitat, coses particulars.
Món intel·ligible → permanència, universalitat, Idees.
Dualisme antropològic: cos i ànima
LLa antropologia filosòfica estudia què és lésser humà. Plató manté una concepció dualista de l'ésser humà: distingeix entre cos i ànima.
El cos
El cos pertany al món sensible. És material, mortal i està sotmès al canvi. A més a més, mitjançant els òrgans dels sentits ens posa en contacte amb les coses sensibles.
El cos també està relacionat amb els desitjos, plaers i necessitats materials. Per això, poden dificultar que l'ésser humà es dediqui al coneixement racional.
L'ànima
El ànima (psyché) és immaterial i immortal i està vinculada al món intel·ligible. Gràcies a l'ànima, i especialment a la seva capacitat racional, l'ésser humà pot superar el coneixement proporcionat pels sentits i assolir el coneixement de les idees.
Per això, hi ha una correspondència entre el dualisme antropològic i l'ontològic:
Cos → món sensible.
Ànima → món intel·ligible.
Les tres parts de l'ànima
Tot i que Plató distingeix entre cos i ànima, també considera que a l'ànima humana podem diferenciar tres parts o funcions. Aquesta divisió permet explicar els diferents impulsos que experimentem i els conflictes que es poden produir entre ells.
- Ànima racional (logistikón): és la part relacionada amb la raó i el coneixement. La seva funció és conèixer la veritat i dirigir correctament la nostra conducta. Plató la situa simbòlicament a la cap.
- Ànima irascible (thymós): està relacionada amb les emocions, valor, orgull, voluntat i ànim. Podeu posar-vos al servei de la raó per controlar els nostres desitjos. Plató la situa simbòlicament al pit.
- Ànima concupiscible o apetitiva (epithymetikon): està relacionada amb els desitjos i apetits corporals, com la fam, la set, el desig sexual o la recerca de plaers i béns materials. Plató la situa simbòlicament al ventre.
Aquestes tres parts no sempre volen el mateix. Per exemple, una persona pot saber racionalment que hauria de fer alguna cosa i, tanmateix, sentir un desig fort de fer el contrari.
Per a Plató, una persona aconsegueix el equilibri quan hi ha un ordre adequat entre les tres parts: la part racional ha de governar, la part irascible ha de col·laborar amb la raó i la part concupiscible ha de mantenir els seus desitjos sota control.
Dualisme epistemològic: opinió i coneixement
La epistemologia estudia el coneixement: què podem conèixer i com el podem conèixer.
Plató distingeix dues grans formes de coneixement:
- Opinió (dòxa): s'ocupa del món sensible i depèn fonamentalment dels sentits. Com que el seu objecte està sotmès al canvi, no constitueix per a Plató un coneixement plenament segur.
- Ciència o coneixement (episteu-me): s'ocupa del món intel·ligible i s'assoleix mitjançant la raó. El seu objecte són les Idees, que són universals i immutables.
Sentits → món sensible → opinió (dòxa).
Raó → món intel·ligible → coneixement (episteu-me).
Els tres dualismes estan relacionats
Els tres dualismes no són tres teories independents sinó diferents aspectes d'una mateixa filosofia:
| Àmbit | Nivell inferior | Nivell superior |
|---|---|---|
| Ontologia | Món sensible | Món intel·ligible |
| Antropologia | Cos | Ànima |
| Epistemologia | Opinió (dòxa) | Coneixement (episteu-me) |
D'aquesta manera, podem resumir inicialment la filosofia de Plató mitjançant dues grans cadenes:
COS → SENTITS → MÓN SENSIBLE → OPINIÓ
ÀNIMA → RAÓ → MÓN INTEL·LIGIBLE → CONEIXEMENT
Aquesta estructura permetrà posteriorment comprendre algunes de les teories més importants de Plató, especialment la teoria de les Idees, la reminiscència i el mite de la caverna.
Filosofia moral de Plató
La filosofia moral de Plató tracta de respondre una pregunta fonamental: què vol dir ser una persona bona i com podem arribar a ser-ho? Per respondre, Plató desenvolupa una concepció de la moral basada en el coneixement del bé i l'harmonia entre les diferents parts de l'ànima.
L'intel·lectualisme moral
Plató recull del seu mestre Sòcrates una doctrina coneguda com intel·lectualisme moral, segons la qual hi ha una estreta relació entre el coneixement i la virtut.
D'acord amb aquesta doctrina, per actuar bé cal conèixer què és el bé. Qui coneix veritablement el bé comprèn què ha de fer i orienta la seva conducta cap a ell. Per contra, qui actua malament ho fa per ignorància, perquè confon el bé veritable amb allò que només sembla bo.
Per exemple, una persona pot pensar que acumular riqueses és el més important per assolir la felicitat. Tot i això, des de la perspectiva platònica, aquesta persona podria estar confonent un bé aparent, com la riquesa, amb el veritable bé.
L'intel·lectualisme moral sosté, per tant, que la virtut està vinculada al coneixement i el vici a la ignorància. Per això la importància que Plató concedeix a l'educació filosòfica, que ha de conduir l'ésser humà cap al coneixement del bé.
La teoria de les virtuts
Per a Plató, una persona virtuosa és aquella l'ànima de la qual es troba correctament ordenada. Aquesta concepció està relacionada amb la teoria de les tres parts de l'ànima: racional, irascible i concupiscible.
A cadascuna d'aquestes parts correspon una virtut fonamental:
- Saviesa o prudència (phrònesi): virtut de la part racional. Consisteix a conèixer allò que és veritablement bo i dirigir correctament la conducta.
- Fortalesa o valentia (andrea): virtut de la part irascible. Consisteix a mantenir amb fermesa les decisions de la raó davant de la por, les dificultats i els desitjos.
- Temperància o moderació (sophrosýne): consisteix en el domini i la moderació dels desitjos mitjançant l'acceptació del govern de la raó.
Aquestes tres virtuts permeten assolir una quarta virtut fonamental: la justícia (dikaiosyne).
La justícia consisteix en l'harmonia entre les tres parts de l'ànima, de manera que cadascú exerceixi la funció que li correspon: la raó governa, la part irascible l'auxilia i la part concupiscible obeeix a la raó.
Per tant, una persona justa és aquella l'ànima de la qual està ordenada i en què la raó governa sobre els impulsos i els desitjos.
La justícia és així la virtut que expressa l'equilibri i l'harmonia del conjunt de l'ànima.
Filosofia política de Plató
La filosofia política de Plató està estretament relacionada amb la seva filosofia moral. De la mateixa manera que una persona justa és aquella l'ànima de la qual es troba ordenada, una ciutat justa és aquella en què cada grup social exerceix correctament la seva funció.
A la seva obra La República, Plató desenvolupa la seva teoria de la ciutat ideal (polis), l'objectiu del qual és assolir la justícia i el bé comú. Per això, estableix una correspondència entre les tres parts de l'ànima, les virtuts i els tres grups socials que han d'integrar la ciutat.
Plató considera que una ciutat justa ha d'estar organitzada en tres grups socials, cadascun dels quals exerceix una funció determinada segons les seves capacitats i la seva virtut característica.
- Governants: són els encarregats de dirigir la ciutat i prendre les decisions polítiques. Els correspon la part racional de l'ànima i la seva virtut fonamental és la saviesa o prudència. Han de conèixer què és el bé per governar justament.
- Guardians o guerrers: són els encarregats de defensar la ciutat i garantir-ne la seguretat. Els correspon la part irascible de l'ànima i la seva virtut fonamental és la fortalesa o valentia.
- Productors: són els agricultors, artesans, comerciants i altres treballadors que proporcionen els béns materials necessaris per a la vida de la ciutat. Es relacionen amb la part concupiscible de l'ànima, vinculada als desitjos i necessitats materials.
La correspondència entre les parts de l'ànima, les classes socials i les virtuts es pot resumir a la taula següent:
| Part de l'ànima | Grup social | Virtut |
|---|---|---|
| Racional | Governants | Saviesa o prudència |
| Irascible | Guardians | Fortalesa o valentia |
| Concupiscible | Productors | Temperància o moderació |
| Harmonia de l'ànima | Harmonia de la ciutat | Justícia |
La temprança o moderació és una virtut que ha de ser present a tota la ciutat, ja que consisteix en l'acord entre els diferents grups socials sobre qui ha de governar.
Finalment, la justícia consisteix que cada grup exerceixi la funció que li correspon sense interferir en les funcions dels altres. Així com a l'ànima justa la raó governa sobre els impulsos i els desitjos, a la ciutat justa els governants dirigeixen els guardians i els productors.
Per tant, Plató estableix una correspondència entre l'ordre de l'ànima individual i l'ordre de la ciutat: la justícia consisteix, en tots dos casos, en l'harmonia entre les diferents parts.
La teoria del filòsof governant
Una de les tesis fonamentals de la filosofia política de Plató és que els filòsofs han de governar la ciutat.
Aquesta proposta es fonamenta en l'intel·lectualisme moral: si per actuar correctament cal conèixer el bé, per governar justament també caldrà conèixer-lo.
Plató considera que els filòsofs són els més preparats per governar perquè, mitjançant l'educació i l'exercici de la raó, poden assolir el coneixement de les Idees i, especialment, de la Idea del Bé, que constitueix el fonament de tot coneixement veritable i de tota acció justa.
Per contra, els qui governen moguts pels seus interessos particulars, la seva ambició o el seu desig de riquesa poden anteposar el benefici propi al bé comú.
Per això, Plató defensa que els governants han de rebre una llarga formació intel·lectual i moral que els permeti desenvolupar la saviesa i aprendre a governar d'acord amb la raó.
A més, a la ciutat ideal, els governants i els guardians no han de posseir riqueses privades ni constituir famílies particulars, amb l'objectiu d'evitar que els seus interessos personals entrin en conflicte amb el bé de la ciutat.
El governant ideal no és, per tant, qui vol assolir el poder, sinó qui posseeix el coneixement i la virtut necessaris per exercir-lo justament.
En definitiva, la filosofia política de Plató es fonamenta en la idea que el coneixement del bé ha dorientar lexercici del poder polític. La ciutat ideal serà aquella on governin els més savis i cada grup social contribueixi, mitjançant el compliment de la seva funció, a la justícia i l'harmonia del conjunt.
Recursos
Apologia de Sòcrates
