L'espai temporal és una mica més complex i inquietant. Davant nostre s'exposen dos espais primordials: Un que ja ha passat, que podem recordar però no canviar, aquest és el temps passat; el segon és el temps futur, sobre aquest no sabem res, excepte alguna especulació vaga i puntual, però, d'altra banda, està a la nostra mà el que passarà.
El xoc d'aquests dos temps dóna lloc al present i, des d'aquest punt temporal, observem com el futur s'acosta i el passat va quedant enrere.
Davant d'aquest pas del temps n'hi ha que tendeixen a centrar-se només en el que ha de venir, sense reflexionar sobre el que ha passat, sobre el passat, sobre com aquest individu ha arribat a ser el que en el present és. Això és un gran error, ja que fent això podem cometre tota mena d'equivocacions que ja cometem i que, analitzant les nostres empremtes, podríem evitar.
Tot i això, pitjor encara que oblidar el nostre passat centrant-nos només en el futur és el cas totalment contrari.
I és que hi ha els que es tanquen en un passat que, potser, va ser millor, sense adonar-se que el futur que ha d'arribar està a la mà. Aquests individus es tanquen en una nostàlgia que té com a conseqüència una obsessió pel passat que evita viure el present.
Com a conseqüència d'aquesta actitud es produeix una distorsió dels temps en barrejar-se, ja que el present és substituït pel passat. Quan això passa el futur es veu amenaçat; això és perquè el present és el moment de construcció del futur, si es deixa que el moment actual sigui atrapat pel ja ocorregut deixem el nostre futur a mercè de l'atzar, perdent la possibilitat de construir-lo.
Com ja hem dit, aquest mal se'l coneix com a nostàlgia.
La nostàlgia és un fenomen obsessiu produït per la trista malenconia d'una desgràcia; aquesta dissort fa que tots els pensaments d'un se centrin en el que ha passat. Podria dir-se que la nostàlgia és per a aquells a qui no es presenta un futur prometedor, res més allunyat de la realitat, la nostàlgia és fruit de la falsa percepció de la no possibilitat d'un futur prometedor.
Tot i això, el futur encara no ha passat, després aquest no és ni deixa de ser prometedor. No havent estat construït, el temps futur pot prendre milers de formes, existint milers de possibilitats, algunes prometedores i d'altres menys. Els teus actes faran que es declini la balança davant d'una, després les teves accions són claus per veure com es determina l'espai temporal.
En resum, veiem com la nostàlgia ve davant d'una falsa percepció del que és el futur i davant de la falsa creença que els nostres actes no són determinants i, alhora, fa que ens tanquem en un espai temporal passat que ens impedeix realitzar els actes que determinarien el nostre futur. Per tot això podem afirmar sense recel que caure en nostàlgia és un error fatal que hauríem d'evitar costi el que costi, ja que amb ella passem de faedors de la nostra història a subjectes de l'atzar.
