Introducció
En aquest article treballem un comentari filosòfic resolt d'un fragment de J. Barnes sobre els presocràtics, ideal per preparar la PAU d'Història de la Filosofia (EBAU 2025). El text forma part d'una obra secundària (“Els presocràtics”, 2000), per tant, el comentari ha de centrar-se no tant en una doctrina personal, sinó en la temàtica abordada: el naixement del pensament racional a Grècia. Aquesta qüestió està directament connectada amb els sabers bàsics del Bloc 1: Filosofia antiga, en particular amb l'epígraf “El problema de la realEl problema de la realitat als presocràticstat en els presocràtics” (nucli temàtic).
Es tracta d'un comentari de text sobre els autors presocràtics que va sortir a la convocatòria ordinària de l'examen de l'EBAU a la Comunitat Valenciana el 2025.
Criteris i recomanacions per a l'examen
Segons el model oficial d'examen PAU 2025, la pregunta 1 demana:
1.1. Tema o problemàtica (1 punt)
1.2. Tesi defensada + idees en què es recolza (1 punt)
1.3. Context historicofilosòfic + relació amb altres autors o corrents (2 punts)
Et recomanem consultar la nostra guia completa per fer un comentari filosòfic perfecte, on expliquem detalladament com abordar cada apartat amb exemples i estructures clares.
🧾 Text a comentar
Els filòsofs presocràtics tenien en comú una característica de gran importància: eren racionals. […]
En primer lloc, aquesta afirmació no implica que els grecs, com a poble, fossin especialment proclius a la raó ni que manquessin especialment de supersticions. […] També és un error pensar que la racionalitat és un distintiu o una prerrogativa de les ciències naturals […]. En tercer lloc, no s'ha de suposar que els homes racionals hagin de rebutjar resoludament el que és sobrenatural […]. Finalment, allò racional no és sempre veritable: les idees raonades sovint són falses, i el raonament –fins i tot un raonament bo i admirable– no és invariablement clar i sòlid. Poques opinions presocràtiques són veritables, i encara menys tenen un bon fonament. Però, malgrat tot, són, en un sentit vague encara que significatiu, racionals: es caracteritzen per estar recolzades en l'argument, reforçades per la raó i basades en proves.
Per tant, en dir que els presocràtics eren homes racionals, només vull dir això: que les grans i audaces teories que van expressar van ser presentades no com a declaracions ex càtedra […], sinó com a conclusions dels arguments, com a proposicions raonades perquè uns homes raonables les estudiessin i discutissin. I en afirmar que els presocràtics van ser els pares del pensament racional tan sols afirmo que van ser els primers homes que conscientment van subordinar les afirmacions gratuïtes a l'argument i el dogma a la lògica.
— J. Barnes, Els presocràtics, Càtedra, 2000
🧠 Comentari de text resolt
Tema o problemàtica del text
El text aborda el origen del pensament racional en la filosofia grega, subratllant que els presocràtics van ser els primers a sotmetre les seves idees al judici de l'argument i no al de l'autoritat o la tradició.
Tesi defensada i idees principals
La tesi principal del text és que els presocràtics s'han de considerar racionals no per la veritat de les idees, sinó per l'actitud crítica i argumentativa amb què les van formular.
L'autor es recolza en diverses idees per sostenir aquesta tesi:
- Ser racional no equival a tenir raó ni a rebutjar allò sobrenatural.
- La racionalitat no és exclusiva de les ciències naturals.
- Tot i que moltes doctrines presocràtiques van ser errònies, l'important és que no van ser dogmàtiques, sinó presentades com hipòtesis debatibles.
- El revolucionari va ser que les seves afirmacions estaven fonamentades en la raó i l'argument, i no a la tradició mítica ni a l'autoritat sagrada.
- Per això, els presocràtics són els pares del pensament racional, entenent per tal la subordinació del dogma a la lògica.
Contextualització i relació amb altres corrents
Els presocràtics van viure entre els segles VII i V aC a la costa jònica i altres regions del Mediterrani. La seva aparició s'inscriu en un context en què la cultura grega començava a desenvolupar una visió naturalista i sistemàtica del món, en contraposició a la cosmovisió mítica anterior.
Fins aleshores, l'explicació de la realitat es basava en mites transmesos oralment per poetes com Homer o Hesíode. Davant d'això, pensadors com Talls de Milet, Anaximandre, Heràclit o Parmènides van intentar explicar el cosmos a partir de principis racionals, encara que encara especulatius. Tales va atribuir l'origen de tot a l'aigua, mentre que Anaximandre va proposar el ápeiron (l'indefinit), i Heràclit, el foc com a símbol del canvi.
Aquests primers filòsofs no sempre van encertar, però el més decisiu va ser el seu canvi metodològic: en lloc de narrar el món, raonaven sobre ell, buscaven causes, principis i lleis generals.
Aquest gir racional es pot comparar amb Sòcrates, que va continuar aquesta actitud crítica però centrant-se en l'ésser humà i l'ètica. També contrasta amb el pensament sofístic, més escèptic i relativista, que dubtava de la possibilitat dassolir un coneixement objectiu. En època contemporània, podríem establir una analogia amb Karl Popper, qui valora l'actitud crítica i falsable de les teories, més enllà de la veritat definitiva.
En resum, la racionalitat dels presocràtics no resideix en el contingut de les seves teories, sinó en la seva actitud filosòfica: cercar la veritat mitjançant la raó, i no mitjançant l'autoritat o la fe. Aquesta actitud fundacional és el punt de partida de tota la història de la filosofia occidental.
🧭 Conclusió
Aquest fragment de Barnes ens recorda que el valor d'una teoria no depèn només del resultat, sinó de la forma en què es construeix i es justifica. Per preparar bé l'EBAU, és crucial entendre el pas del mite al logos com un canvi de mentalitat, no només de contingut. I és precisament aquesta actitud racional el que van inaugurar els presocràtics.
👉 Vols millorar encara més el teu comentari? Llegeix la nostra guia detallada sobre com fer un comentari filosòfic excel·lent per a la PAU i descobreix més textos resolts.
Si t'interessen consultar algun comentari de text que han sortit a l'EBAU i que no tractin exclusivament els presocràtics, te'ls deixo per aquí:
