Introducció
Vivim en una època marcada per la connexió constant, la positivitat omnipresent i la productivitat sense parar. Tot i això, enmig de tanta comunicació, sembla que hem oblidat com estimar. Aquesta és la tesi central que desenvolupa Byung-Chul Han a L'agonia de l'eros, una obra breu però profunda que diagnostica una de les malalties més subtils del nostre temps: la desaparició de l'altre com a alteritat radical. En aquest article explorem les idees principals d'aquest assaig filosòfic, que ha esdevingut una referència clau per pensar la subjectivitat contemporània i les patologies de l'amor al capitalisme tardà.
Us deixo la ressenya en format vídeo:
L'eros com a força transcendent
Per Han, l'eros és més que desig sexual: és una força que ens llença més enllà de nosaltres mateixos, cap a l'altre. A la tradició platònica, l'eros apareix com una experiència d'elevació espiritual i d'obertura al misteri. En aquest sentit, estimar és exposar-se a la ferida del que és desconegut, deixar-se afectar per l'alteritat de l'altre, reconèixer que hi ha alguna cosa que no podem controlar ni consumir.
No obstant, segons Han, a la societat neoliberal aquesta experiència ha estat sufocada. Hem substituït l'eros pel narcisisme, l'altre pel reflex del mateix. Les plataformes digitals, els algorismes de compatibilitat i la hiperconnectivitat no fomenten la trobada, sinó la repetició del que és idèntic. En lloc d'obrir-nos a allò diferent, busquem els que ens confirmin, els que reforcin la nostra imatge idealitzada.
La positivitat i la desaparició de laltre
Un dels conceptes clau en la filosofia de Han és «l'excés de positivitat». Vivim en una cultura que ha eliminat el conflicte, la negativitat, la tensió. Tot ha de ser amable, fàcil i eficient. Aquesta lògica positiva també afecta l'amor: ja no tolerem el dolor de l'espera, l'ambigüitat del desig, la incertesa de la relació. Volem resultats immediats, garanties afectives, contractes sentimentals sense riscos.
Aquesta desaparició de l'altre com a misteri converteix l'amor en un producte de consum. Les relacions es gestionen com a projectes personals, com a inversions emocionals. L'altre ja no és algú que em transforma, sinó un recurs per a la meva autoafirmació. En aquest context, l'eros perd el poder disruptiu i es converteix en un simulacre de desig.
L'estetització del desig
Un altre aspecte fonamental que denuncia Han és l'estetització del desig. En una cultura dominada per la imatge, el cos esdevé objecte d'exhibició i consum. Les xarxes socials fomenten una economia de l'aparença on el desig ja no neix de la trobada real sinó de la presentació acurada i filtrada del jo.
Aquesta estetització té efectes devastadors sobre lexperiència amorosa: laltre es redueix a superfície, a imatge sense profunditat. Com advertia Jean Baudrillard, vivim a l'era de la simulació, on allò real ha estat substituït per representacions. Han reprès aquesta idea per mostrar com l'eros ha estat desactivat per un excés de transparència i disponibilitat.
L'amor com a resistència
Tot i el diagnòstic ombrívol, Han no proposa una renúncia a l'amor, sinó la seva recuperació. Enfront de la societat de la positivitat, l'eros apareix com a forma de resistència. Estimar és exposar-se a la ferida, al fracàs, a la transformació. En un món que ens convida a tancar-nos sobre nosaltres mateixos, estimar és obrir-se a l'alteritat radical de l'altre.
Aquesta visió de l´amor com a acte de resistència ens connecta amb altres crítiques contemporànies al neoliberalisme. Pensem, per exemple, en les propostes de Judith Butler sobre la precarietat i la interdependència [enllaç a l'article corresponent], o en la crítica d'Eva Illouz a l'amor com a mercaderia [enllaç]. Totes aquestes aproximacions coincideixen en una mateixa intuïció: que l'amor és polític, que no es pot separar de les condicions materials i les ideològiques en què es produeix.
Conclusió
L'agonia de l'eros és un text breu però contundent que ens obliga a repensar la nostra manera de relacionar-nos amb els altres. Byung-Chul Han ens confronta amb una veritat incòmoda: que a la nostra obsessiva recerca de connexió, hem perdut l'experiència més fonamental de totes, la de la trobada real amb l'altra. Recuperar l'eros no és caprici romàntic, sinó una necessitat vital i política. En un món que ens converteix en productors de rendiment i consumidors d'afecte, estimar és encara un gest radical.
Altres entrades sobre Byung-Chul Han:
